Introducció

Des de George Washington -propietari d'una plantació treballada per esclaus- fins a George W. Bush -l'únic mamífer conegut capaç d'imitar les funcions primàries d'un ésser viu sense el concurs d'absolutament cap neurona- els Estats Units d'Amèrica han tingut, segons els seus propis càlculs, 43 presidents.

Curiosament, el grau de popularitat dels diversos presidents nordamericans entre els seus conciutadans ha acostumat a ser inversament proporcional als seus esforços per a ser més o menys honestos. Així doncs, com a exemples de presidents populars tindriem a Theodore Roosevelt, que es va inventar Panamà simplement perquè volia posar-hi un canal navegable; Ronald Reagan, l'actor secundari de pel·lícules barates que va fer tots els possibles per a enderrocar el govern que va sorgir a Nicaràgua després de la dictadura d'Anastasio Somoza; o George W. Bush que ha fet tantes animalades que és impossible llistar-les en una pàgina web sense risc d'esgotar l'espai del servidor informàtic que l'allotja.

D'altra banda, i com a exemple de presidents impopulars entre els seus conciutadans tenim a Jimmy Carter, que va aconseguir que egipcis i israelians signessin els acords de pau de Camp David; o bé Bill Clinton la presidència del qual serà recordada per la seva respectable afició a compartir experiències vitals amb una senyora que era becària i no es deia Hillary.

Però de tots els ocupants que han passat per la Casa Blanca només n'hi ha hagut un, fins ara, que ha aconseguit el miracle de ser inequívocament deshonest però alhora també notablement impopular: Richard Nixon. Nixon, que no era tan delinqüent com George W. Bush -segurament perquè no en sabia-, va aconseguir que els seus conciutadans desitgessin que deixès el càrrec per culpa d'una animalada que a més no calia que fes: sabotejar l'oposició demòcrata i no saber-ho amagar.

Bàsicament el que els nordamericans no van perdonar a Nixon, més que el sabotatge en sí, va ser que no el sabés amagar. La caiguda de Nixon va començar amb una cosa tan tonta com l'entrada il·legal d'uns personatges d'opereta en unes oficines del Partit Demòcrata situades en un hotel anomenat Watergate, a Washington. La primera ficada de pota va consistir en que aquests personatges es van deixar enxampar de la manera més estúpida... i les ficades de pota que es van produir a partir d'aquí van provocar que sortissin de la Casa Blanca tal quantitat de draps bruts, que encara ara les factures de la tintoreria són astronòmiques.

jordalgar, editor