Novembre de 1972: Reelecció impresentable.

Faltaven pocs dies per a les eleccions presidencials i l'escàndol continuava. El dia 7 d'octubre de 1972, Deep Throat va informar al periodista Bob Woodward que la Carta Canuck havia estat "fabricada" a la Casa Blanca. Cinc dies després el periodista publicava un article al Washington Post parlant de la qüestió.

El 15 d'octubre, Woodward i Bernstein informaven des del diari que s'havia pagat a Donald Segretti la suma de 20.000 dòlars anuals per a dur a terme operacions de sabotatge contra la campanya demòcrata a la presidència. A les acusacions del Washington Post s'hi sumarien altres del New York Times, diari en què es van publicar transcripcions detallades de trucades telefòniques comprometedores fetes per Segretti a E. Howard Hunt.

El dia 26 d'octubre Deep Throat confirmava a Bob Woodward que E. Howard Hunt era una peça clau en l'encobriment de les operacions il·legals contra els demòcrates.

El dia 27 d'octubre, la revista Time publicava un article on afirmava haver obtingut informacio fidedigna del FBI segons la qual, Dwight Chapin, un home de l'equip polític de Richard Nixon, havia contractat Segretti amb l'objectiu de que desfés la campanya demòcrata.

Enmig de tot aquest escenari, el dia 7 de novembre de 1972 Richard Nixon resultava reelegit President dels Estats Units, front a George McGovern, el candidat demòcrata. I és que els votants segurament ho van tenir molt difícil malgrat tot. Si bé les revelacions derivades del cas Watergate eren inqüestionablement escandaloses, no menys escandalosa havia estat la campanya electoral demòcrata, plena de trabetes, mesquineses, estupideses i fallades garrafals que, combinades amb els curiosos "criteris" morals i polítics del nordamericà mitjà, van donar com a resultat la reeleció d'un delinqüent front a la derrota d'uns incompetents.

 

Article del Washington Post del 8 de novembre de 1972 (traducció)