Any 5 - nº 5 - Dilluns, 19 de juny de 1972 Ajudant de seguretat del Partit Republicà entre els detinguts del Watergate
Traducció de l'article original de Bob Woodward & Carl Bernstein
El sospitós, James W. McCord, de 53 anys també havia estat contractat per a fer-se càrrec dels serveis de seguretat del Comitè Nacional Republicà, segons va declarar ahir Bob Dole, president del Partit Republicà. L'ex-Fiscal General (Ministre de Justícia), John Mitchell, que dirigeix el Comitè per a la Reelecció del President, va dir ahir que McCord havia estat contractat per a ajudar a instal·lar els sistemes de seguretat propis del comitè. En una declaració feta a Los Angeles, Mitchell va dir que quan McCord i els altres quatre homes detinguts dissabte a les oficines Demòcrates intentaven col·locar aparells d'espionatge electrònic "no estaven actuant ni en nom nostre ni amb el nostre consentiment" Dole va fer una declaració similar, afegint que [els republicans] deploraven "aquesta mena d'accions dins i fora de la política". Un ajudant de Dole va dir que encara no estava segur de quina era la naturalesa exacta dels serveis de seguretat pels quals va ser contractat McCord per part del Comitè Nacional. Fonts de la policia han informat que s'estava buscant un sisè home que podria tenir relació amb l'assalt al complex Watergate, però no han donat més detalls. Segons altres fonts properes a la investigació, encara no s'ha trobat cap explicació sobre per què els cins sospitosos haurien volgut espiar les oficines centrals Demòcrates del Watergate, en el 2600 de l'Avinguda Virginia, o sobre si estaven treballant per a algú altre. "Estem desconcertats... el misteri és cada cop més fosc" ha dit una important font del Partit Demòcrata. El president del Comitè Nacional Demòcrata, Lawrence F. O'Brien, ha declarat que l'incident "es gairebé la cosa més desagradable relacionada amb la integritat dels processos polítics que jo hagi vist en un quart de segle". "Per a aclarir aquesta qüestió no n'hi haurà prou amb una simple declaració d'innocència del cap de campanya del sr. Nixon" Ahir no va ser possible localitzar cap dels candidats presidencials Demòcrates per a demanar-los que expressessin les seves opinions. En la seva declaració, O'Brien va fer una crida a l'actual Fiscal General (Ministre de Justícia) Richard G. Kleidienst per a que ordeni l'obertura immediata d'una "investigació professional" de tot l'afer per part del FBI. Un portantveu de Kleidienst va dir ahir que "el FBI ja està investigant... els seus informes seran remesos a la divisió criminal per a les efectuar les accions oportunes" La Casa Blanca no va fer cap comentari. McCord, de 53 anys, que va deixar la CIA l'any 1970 després de 19 anys de servei, va establir la seva pròpia empresa d'assessorament sobre seguretat, "McCord Associates", en el 414 de Hungerford Drive, Rockville. McCord viu en el 7 de Winder Ct., Rockville. Segons els seus amics i veïns és baptista practicant i coronel de la reserva de la Força Aèria. A més de McCord, els altres quatre sospitosos, tots ells residents a Miami, han estat identificats com: Frank Sturgis (conegut també com Frank Florini), un ciutadà americà que va servir en l'exèrcit revolucionari de Castro i després va entrenar una guerrilla formada per anti-castristes exiliats; Eugenio R. Martinez, un agent immobiliari i notari públic implicat en activitats anti-castristes a Miami; Virgilio R. González, un serraller; i Bernard L. Barker, nascut a La Havana i de qui els exiliats diuen que ha treballat ocasionalment per a la CIA des de la invasió de Bahía Cochinos. Dissabte, en el moment de ser detinguts per la policia, tots cinc sospitosos van donar noms falsos. El propi advocat de McCord ha declarat que aquest li havia dit que el seu nom era Edward Martin. Fonts de Miami van assegurar ahir que com a mínim un dels sospitosos, Sturgis, estava intentant organitzar un grup de cubans de Miami per a fer una manifestació davant de la Convenció Nacional Demòcratà que s'ha de celebrar a la ciutat el mes vinent. Els cinc sospitosos, vestits correctament, amb guants de cirurgià posats i desarmats, van ser detinguts per la Policia Metropolitana cap a les 2:30 de la matinada del dissabte, dins de l'oficina nº 29 de la seu del Partit Demòcrata a la sisena planta del complex Watergate. Els sospitosos estaven provistos d'un complet equip fotogràfic així com d'instruments de vigilància electrònica capaços de captar converses personals i comunicacions telefòniques. Segons la policia, dos panells del sostre fals de l'oficina del president O'Brien havien estat trets amb el possible propòsit de col·locar-hi algun aparell d'espionatge electrònic. Ahir McCord va ser enviat a la presó del Districte de Columbia, amb una fiança fixada de 30.000 dòlars. Als altres quatre sospitosos, també empresonats, se'ls ha fixat una fiança de 50.000 dòlars. Tots ells ha estat acusats d'intent de robatori i d'intent d'intercepció de converses personals i telefòniques. Segons Powell Moore, cap de premsa i informació del Comitè per a la Reelecció del President, McCord va ser contractat el dia 1 de gener com a "coordinador de seguretat" d'aquest comitè. Moore també va informar que, segons el contracte fet a McCord, aquest cobrava 1200 dòlars nets mensuals, i que l'ex-empleat de la CIA va ser assiganta a una oficina del quarter general republicà, en el 1701 de l'Avinguda Pennsylvania. Moore va afegir que en les dues darreres setmanes McCord va viatjar a Miami beach, lloc on aviat tindran lloc les Convencions Nacionals Demòcrata i Republicana. El motiu del viatge, segons Moore, va ser "establir les mesures de seguretat necessàries a l'hotel on s'estatjaria el comitè de Nixon" Segons Moore, a més del sou mensual, el comitè va pagar a McCord i la seva empresa un total de 2.836 dòlars destinats a la compra i lloguer de televisors i altres elements de seguretat. Moore va assegurar que no sabia exactament quina persona del comitè havia contractat McCord, però que "definitivament, John Mitchell no hi tenia res a veure". Segons Moore, McCord no havia participat mai en anteriors campanyes electorals de Nixon "ja que va estar treballant per a la CIA fins fa dos anys i, per tant, això ho feia impossible". Moore va confirmar que ahir al vespre McCord encara figurava en la nòmina del Comitè de Reelecció. En la seva declaració des de Los Angeles, l'ex-Fiscal General Mitchell va dir que estava "sorprès i consternat" per les notícies de la detenció de McCord. "La persona involucrada és el propietari d'una agència privada de seguretat que va ser contractat pel nostre comitè ja fa mesos amb l'objectiu d'ajudar-nos en la instal·lació del nostre sistema de seguretat", va dir Mitchell. "Entenem que té una important cartera de clients i de demandes, però no tenim coneixement de amb qui es relaciona concretament" En referència al pressumte intent d'espiar les oficines principals de l'oposició, Mitchell va afegir: "No hi ha lloc en la nostra campanya, ni en el procés electoral, per a activitats d'aquesta mena, i nosaltres no les permetrem ni les justificarem mai" Aproximadament dues hores després que Mitchell fes les seves declaracions, Dole, president nacional del Partit Republicà va afegir: "Entenc que Jim McCord... és el propietari de l'empresa que el Comitè Nacional Republicà va contractar per als seus serveis de seguretat... si les informacions que estan sortint a la llum són certes -va seguir dient Dole- evidentment interromprem la nostra relació amb aquesta empresa" Tom Wilck, sots-director de comunicacions del Comitè Nacional Republicà, va declarar ahir al vespre que els funcionaris del partit encara estaven investigant quan va ser contractat McCord, quant se li havia pagat i quines eren exactament les seves responsabilitats. McCord viu a Rockville, amb la seva dona, en una casa de dos pisos valorada en 45.000 dòlars. Ahir, responent a preguntes fetes pel "Washington Post", Harlan A. Westrell, qui va dir que era amic de McCord, en va donar el següent perfil: És originari de Texas. Tant ell com la seva dona es van graduar a la Baylor University. Tenen tres fills, un noi que està cursant seu tercer any a la Acadèmia de les Forces Aèries, i dues noies. Els McCord són membres practicants de la Primera Església Baptista de Washington. Altres veïns han dit que McCord és coronel de la Reserva de la Força Aèria, i que també ha impartit cursos sobre seguretat en el Montgomery Community College. Ahir, aquesta darrera informació encara no havia pogut ser confirmada. Les situació prèvia de McCord com a treballador de la CIA va ser confirmada per l'agència d'intel·ligència, encara que un dels seus portanveus va dir que a dia d'ahir no hi havia més dades disponibles sobre McCord. Des de Miami el redactor del Washington Post, Kirk Schartenberg, va informar que dos dels altres sospitosos -Sturgis i Barker- són ben coneguts entre la comunitat d'exiliats cubans. Fonts dels exiliats diuen que tots dos són coneguts per haver tingut extenses relacions amb la CIA i que Barker va estar estretament associat a Frank Bender, l'agent de la CIA que va reclutar diversos membres de la Brigada 2506, la que va participar en la invasió de Bahia Cochinos. Segons s'informa, Barker, de 55 anys, i Sturgis, de 37 anys, es van presentar el mes de maig en una reunió d'exiliats cubans sense que ningú els hagués convidat, dient que representaven una organització de refugiats anticomunistes de "països captius". La finalitat de la reunió, en la que segons s'informa també, tots dos homes hi van parlar, era organitzar una manifestació a Miami per a donar suport a la decisió del President Nixon de minar el port de Haiphong (Vietnam del Nord). Barker, que va néixer a La Havana i va viure tant a Cuba com als Estats Units durant la seva joventut, és veterà de l'Exercit del Estats Units i va ser presoner en un camp de concentració alemany durant la Segona Guerra Mundial. Més tard va servir en la Oficina Cubana de Investigaciones -la policia secreta- sota el govern de Fidel Castro, i l'any 1959 va fugir cap a Miami. S'ha informat que va ser un dels principals dirigents del Consell Revolucionari Cubà, l'organització d'exiliats creada amb l'ajut de la CIA que tenia com a objectiu organitzar la invasió de la Bahía Cochinos. Sturgis, un mercenari americà que l'any 1958 es va unir a Castro a les muntanyes de la província d'Oriente, va deixar Cuba l'any 1959 en companyia del seu amic Pedro Díaz Lanz, l'aleshores cap de la Força Aèria Cubana. Segons s'informa, Díaz Lanz, qui temps enrera va desplegar força activitat dins de l'exili cubà, ha estat relacionant-se darrerament amb associacions de dretes com la "John Birch Society" o la "Creuada Cristiana del Reverend James Hargis". Sturgis, més conegut com Frank Fiorini, va perdre la seva ciutadania nordamericana per haver servit en una força militar estrangera -l'exèrcit de Castro- però la va recuperar amb a l'ajut del senador de Florida, George Smathers. Han col·laborat en aquest article els següents redactors del Washington Post: E.J. Bachinski LA NOTÍCIA A LA CBS Durada del video: 6 minuts 46 segons
El context: "red alert!" El 19 de juny de 1972, el mateix dia que el "Washington Post" publicava la informació anterior, Richard Helms, director de la CIA, es va reunir amb col·laboradors pròxims per a esbrinar si la CIA, sense el seu coneixement, havia tingut alguna cosa a veure amb l'assalt al complex Watergate. Un dia després, el dia 20, Richard Nixon, segurament no gens tranquil, li va comentar al seu cap de personal, Haldeman, que "possiblement els intrusos [del Watergate] podrien necessitar diners". No van passar ni 24 hores. A l'endemà, dia 21 de juny, Gordon Liddy comenta a Frederick LaRue i Robert Mardian (funcionari de l'Administració Nixon) que els intrusos del Watergate esperaven rebre diners per a pagar les fiances, per a altres despeses legals i per a ajudar a les seves famílies. Mardian va respondre que això era xantatge i que no s'havia de fer cap pagament. El dia 23 de juny, probablement per a obtenir el suport encobert de la CIA, H. R. Haldeman insinua al director de l'Agència, Richard Helms, que Richard Nixon poseeix informació sobre la participació de la CIA en l'assassinat de John F. Kennedy. De tota manera no aconsegueix el suport de Helms. El 25 de juny de 1972, les investigacions que s'estaven duent a terme sobre l'assalt al complex Watergate van començar a causar complicacions a la Casa Blanca: el FBI va localitzar l'home que havia estat escoltant les converses del Comitè Nacional Demòcrata a traves dels aparells d'espionatge electrònic. Aquest home, Alfred Baldwin, va decidir cooperar amb els investigadors a canvi d'evitar la presó. A finals de juny de 1972, John Dean, conseller del president Nixon, es reuneix amb Vernon Walters, sotsdirector de la CIA, per a preguntar-li si l'Agència estaria disposada a ajudar econòmicament als acusats de la incursió al complex Watergate. Walters li respon que la CIA no està disposada a fer tal cosa. Aleshores Dean decideix reunir-se amb Herbert W. Kalmbach, advocat personal de Richard Nixon i li comunica que H.R. Haldeman, John Ehrlichman i John Mitchell volen que obtingui diners per a finançar als acusats de Watergate. El 29 de juny, l'advocat Kalmbach obté 75.000 dòlars de Maurice Stans, ex-Secretari de Comerç de Nixon i posteriorment director financer del Comitè per a la reelecció del President. D'aquests diners, 25.000 dòlars van anar a parar a l'advocat de Howard Hunt, i uns altres 40.000 van ser pagats a la senyora Hunt com a primer termini dels 450.000 dòlars que demanava en nom del seu marit, a canvi de mantenir la boca tancada. Cal recordar que el número de telèfon de Howard Hunt va ser trobat en les agendes d'alguns dels assaltants del complex Watergate. El dia 6 de juliol, Richard Helms, director de la CIA, probablement bastant molest per les pressions a què l'Agència havia estat sotmesa per part dels homes dels President, suggereix al FBI que la CIA "no es veuria gens perjudicada si es feia una investigació ben a fons sobre l'assalt al Watergate".
|
Una de les cinc persones detingudes la matinada de dissabte quan estaven intentant espiar les oficines del Comitè Nacional Demòcrata, és el coordinador de seguretat contractat pel comitè de reelecció del President Nixon.