Any 5 - nº 4 - Dissabte, 17 de juny de 1972 Assaltades les oficines
Traduccio de l'article original, d'Alferd E.Lewis publicat en el Washington Post Han col·laborat en la redacció d'aquest article: Bob Woodward, Carl Bernstein, Bart Barnes, Kirk Scharfenberg, Martin Weil, Claudia Lery, Abbott Combes i Tim O'Brien. © Copyright 1972 The Washington Post Co.
Tres d'aquests homes són d'origen cubà i d'un altre es diu que va entrenar a cubans exiliats per a accions de guerrilla amb posterioritat a la invasió de Bahía Cochinos de 1961. Els cinc homes van ser sorpresos per oficials de la policia metropolitana a la sisena planta del complex Watergate; la planta es troba completament ocupada pel Comitè Nacional Demòcrata. D'entrada no s'ha donat cap explicació sobre la raó per la qual els cinc sospitosos pretenien posar escoltes telefòniques en el Comitè Nacional Demòcrata o sobre si treballaven o no per a algú altre. Un portantveu del Comitè Nacional Demòcrata ha dit que la documentació guardada a les oficines assaltades "no era especialment rellevant", encara que hi havia informació sobre "aspectes econòmics i d'altres de semblants". Segons la policia, havien estat trets dos panells del sostre fals del despatx de Dorothy V. Bush, secretària del Partit Demòcrata. El seu despatx és adjacent al del President del Comitè Nacional Demòcrata Lawrence F. O'Brien. Presumiblement hauria estat possible fer passar algun dispositiu d'escolta a través d'aquests panells per tal de deixar-los fixats al sostre fals del dexpatx de Lawrence F. O'Brien. Amb guants de cirurgià posats, els cinc sospitosos han estat capturats dins d'una petita habitació del quarter general demòcrata. Segons la policia, els homes duien amb ells com a mínim dos sofisticats aparells capaços de captar i transmetre qualsevol mena de conversa, incloent converses telefòniques. A més, la policia els ha trobat també eines per a forçar portes i gairebé 2.300 dòlars en efectiu, la majoria dels quals eren en bitllets de 100 amb numeració correlativa. Els homes també duien amb ells un walkie-talkie, un receptor d'ona curta amb el que podien escoltar les transmissions de la policia, 40 rotllos de pel·lícula verge, càmeres de 35 mm. i tres pistoles de gas lacrimògen de tipus bolígraf. Prop d'on van ser capturats hi havia dos arxivadors oberts i un document del Comitè Nacional que havia estat convenientment preparat per a ser fotografiat. Un dels sospitosos ha declarat davant del tribunal, mentre els altres assentien amb el cap, que tots ells eren "anticomunistes". El fiscal, Earl J. Silbert, ha qualifict l'operació de "professional" i "clandestina". Segons ha pogut saber el Washington Post, un dels homes d'origen cubà és un serraller que treballa a Miami. La majoria de les eines trobades a les oficines del Comitè Nacional Demòcrata semblaven formar part del que la policia ha denominat un "equip de robatori". Els cin homes han estat identificats com: Edward Martin, àlias James W. McCord, de New York o potser de l'àrea metropolitana de Washington. McCord ha declarat davant del tribunal que va deixar la CIA fa dos anys i que acualment exerceix "d'assessor de seguretat". Frank Sturgis, resident en el 2515 Nord-Oest del carrer 122 de Miami. Segons els fiscals, una investigació del FBI indica que Sturgis va formar part del servei d'intel·ligència militar cubà l'any 1958, i que ha viatjat recentment a Honduras i actualment és agent d'una organització de rescat de l'Havana. Té casa i família a Miami. Segons els arxius del FBI, Sturgis té registrats antecedents a Miami per una infracció amb una pistola. Eugenio F. Martínez, resident en el 4044 de l'Avinguda North Meridian de Miami. Segons els fiscals, l'any 1958 Martínez va infringir les lleis d'immigració volant a Cuba en una avioneta privada. És agent de la propietat immobiliària i notari públic a Miami. Virgilio S. González, resident en el 930 Nord-Oest de l'Avinguda 23 de Miami. La seva dona ha declarat al Washington Post que González treballa de serraler per a l'establiment "Missig Link Key Shop". Harry Collot, el propietari de l'establiment, ha dit que González havia d'anar a treballar avui però que no s'ha presentat. "Tampoc no ho ha fet alguna altra vegada, però no és una cosa freqüent" ha declarat Collot, que ha afegit que li sembla que González va arribar a Amèrica en l'època en que Castro va començar a fer-se famós, i va començar a treballar per "Missing Links" l'any 1959 més o menys. Ha descrit a González com a "pro-americà i anti-Castro... no ha mostrat cap entusiasme [per Castro] com fan d'altres".
Bernard L. Barker, resident en el 5229 Nord-Oest del carrer 4 de Miami. Douglas Caddy, un dels advocats dels cinc homes, ha declarat a un periodista que ha rebut una trucada de la dona de Barker cap a les 3 de la matinada. "La sra. Barker m'ha dit que le seu marit li havia donat instruccions de trucar-me si no tenia notícies seves quan fossin les 3, ja que això podria significar que es trobava en problemes". Tots ells han estat acusats de robatori i possessió de material per a delinquir. S'ha decretat l'arrest sota fiança de 50.000 dòlars per a cadascun dels acusats, excepte Martín, que en ser resident al districte, ha vist rebaixada la seva fiança a la quantitat de 30.000 dòlars. Els fiscals han dit al tribunal que Sturgis ha usat anteriorment l'àlias de Frank Fiorini, extrem que ha estat confirmat per la policia de Miami. L'any 1959 l'Agència Federal d'Aviació va identificar Fiorini com el pilot d'una avioneta que va deixar caure pamflets anti-Castro sobre l'Havana. Descrit en informacions de premsa com a "soldat de fortuna", s'ha dit que Fiorini es va convertir en el cap de la "Brigada Anticomunista Internacional" després de la invasió de Bahía Cochinos, la mateixa organització que va entrenar 23 exiliats cubans que l'any 1962 van fer una incursió per mar a la província cubana de Matanzas i van efectuar operacions de guerrilla. (S'ha dit que Fiorini és un home de Norfolk, Virginia, que va lluitar al Pacífic amb els Marines durant la Segona Guerra Mundial. Inicialment partidari de la revolució cubana, s'informa que va lluitar amb Castro i que el mateix Primer Ministre li va encarregar la supervisió de les operacions de joc a l'Havana, abans de que els casinos fossin tancats per ordre del propi Castro.) Els arrestos d'aquesta matinada s'han produït gairebé 40 minuts després que un vigilant de seguretat del complex Watergate s'adonés que el pany d'una porta que connecta l'aparcament soterrani de l'hotel amb una escala havia estat manipulat amb cinta adhesiva de tal manera que la porta no es pogués tancar. El vigilant, Frank Wills, de 24 anys, ha tret l'adhesiu, però quan ha tornat a fer la ronda 10 minuts més tard, ha vist que un nou adhesiu havia estat col·locat de la mateixa manera que l'anterior. Aleshores Wills ha avisat la policia. Tres agents de la brigada tàctica han atès l'avis i han entrat al recinte de l'escala. Els agents han comprovat que totes les portes que connecten l'escala amb l'accés a cada pis, des del soterrani fins a la sisena planta, havien estat manipulades amb cinta adhesiva per a impedir que es poguessin tancar. A la sisena planta, on es troben les oficines del Comitè Nacional Demòcrata, la policia ha descobert que la porta que connecta l'escala amb les oficines havia estat forçada amb una palanqueta. Coordinat pel sergent Paul Leper, l'equip tàctic de la policia, format també pels agents John Barret i Carl Sholfer, han començat a registrar la planta, que inclou 29 despatxos en els que hi solen treballar aproximadament 70 persones. Segons informa la policia, quan els agents han entrat en el despatx pertanyent a Stanley Griegg, ajudant del president del partit, un dels sospitosos ha aparegut del darrera d'un escriptori amb les mans alçades i ha cidat "no disparin". També segons la policia i un recepcionista del Watergate, cap a migdia de divendres, quatre dels sospitosos -usant noms falsos- havien llogat dues habitacions, la 214 i la 314, de l'Hotel Watergate, i van sopar junts llagosta en el restaurant del Watergate el mateix divendres a la nit. Aquesta tarda l'oficina del fiscal ha obtingut una ordre per a registrar les habitacions de l'hotel que havien estat llogades pels sospitosos. Posteriorment, en el registre, s'han tobat uns altres 4.200 dòlars en bitllets de 100, que seguien la mateixa numeració correlativa que els que havien estat intervinguts als sospitosos, així com també més eines per a efectuar robatoris i sis maletes amb aparells d'espionatge electrònic. Un dels aparells d'espionatge trobats a les oficines del Comitè Nacional Demòcrata té la mida d'un dòlar de plata i s'ha dit que podia usar-se per a ser amagat en un telèfon o sota una taula de despatx. Segons la policia, l'entrada il·legal d'avui a les oficines del Comitè Nacional Demòcrata és el tercer incident que es registra en aquestes instal·lacions des del 28 de maig. Sempre segons fonts policials, aquell dia, entre les 11 de la nit i les 8 del matí, hi va haver un intent de descargolar el pany d'una porta. La policia afirma també que alguns dels sospitosos d'avui es van registrar aquell mateix dia com a hostes de l'hotel. Seguint amb les informacions de la policia, el dia 7 de juny va ser forçada una caixa forta del quarter general del Comitè i es va comprovar que s'havien sostret 100 dòlars en efectiu i en xecs. L'assalt va ser fet cap a les 9 de la nit però aquell cop no va ser forçada cap porta ja que el despatx corresponent no estava tancat i encara hi havia gent treballant. En les hores posteriors a les detencions, les oficines han estat segellades i s'hi ha posat vigilància de la policia metropolitana, comandada pel cap en funcions Charles Wright. Agents del FBI i dels Serveis Secrets han estat assignats a la investigació. Caddy, un dels advocats dels cinc detinguts, ha revelat que va conèixer Barker ara fa un any en una recepció del Club de la Marina, a Washington. "Vam tenir una conversa molt cordial... és tot el que diré" ha declarat a un periodista. Caddy ha dit que probablement ell era l'únic advocat que Barker coneixia a Washington. Caddy, que manifesta ser assessor jurídic, ha intentat mantenir-se en un segon pla durant l'audiència que ha tingut lloc avui al tribunal a les 4 de la tarda. No ha presentat personalment cap argumentació davant del jutge del Tribunal Superior James A. Belson, però ha fet venir un altre advocat, Joseph A. Rafferty Jr., especialista en dret criminal, que ha estat qui s'ha fet càrrec de les al·legacions. Durant els 30 minuts que ha durat la compareixença, Earl Silbert, ajudant de la Fiscalia General i nº 2 del departament del Fiscal en Cap, ha provat, de manera infructuosa, que el tribunal decretés la detenció sense fiança dels cinc homes. Silbert ha argumentat que els acusats no teníen llaços amb la comunitat i que era probable que sortissin del país per a evitar el judici. Ha afegit que els homes havien donat noms falsos a la policia i que s'havien negat a cooperar. "Han estat agafats in fraganti" ha dit Silbert, qui ha insistit en que els acusats no haurien de ser deixats en llibertat tenint en compte que les evidències són tan aclaparadores, que estan habituats a viatjar a l'estranger i que tenen accés a grans sumes de diners. Silbert s'ha referit als cinc homes com a professionals amb un objectiu "ocult". Rafferty ha replicat que els cinc homes estaven desarmats i no havien ferit ningú, i que per tant havien de ser deixats en llibertat sota fiança. A més de fixar una fiança de 50.000 dòlars per als acusats de Miami i de 30.000 per a Martín, el jutge Belson també els ha imposat una restricció de moviments. Ha ordenat als quatre homes de Miami que no surtin de l'àrea de Washington i que es presentin cada dia al jutjat si són posats en llibertat. En el cas de Martín, aquest s'hi hauria de presentar setmanalment. Griegg, ajudant del president del partit, ha qualificat de "clarament significatiu" el fet que alguns dels sospitosos provinguessin de l'àrea de Miami i Miami Beach, llocs on el mes vinent se celebrarà la Convenció Nacional Demòcrata. Han col·laborat en la redacció d'aquest article: Bob Woodward, Carl Bernstein, Bart Barnes, Kirk Scharfenberg, Martin Weil, Claudia Lery, Abbott Combes i Tim O'Brien. © Copyright 1972 The Washington Post Co.
El context: la bruta primavera del '72 A més d'intentar desacreditar Daniel Ellsberg, els col·laboradors de Nixon van decidir que s'havien d'ocupar també d'altres coses, com per exemple les que es derivaven de la campanya presidencial de 1972. Seguint aquella màxima que diu que Déu ajuda a qui s'ajuda a si mateix, Nixon i el seu entorn van posar en marxa tota una sèrie d'accions destinades a dividir i perjudicar l'oposició Demòcrata, incloent la falsificació de cartes per a provocar enfrontaments entre els candidats i el seu electorat. La primera víctima d'aquestes maniobres va ser el senador demòcrata Edmud Muskie, candidat a la presidència dels Estats Units que estava guanyant terreny gràcies a les seves posicions contràries a la guerra de Vietnam. Els col·laboradors de Nixon van idear i publicar una "carta al director" (coneguda com la "carta Canuck"), en la que un suposat ciutadà sostenia haver estat testimoni de que Muskie havia consentit i fins i tot celebrat que es fessin comentaris despectius contra els nordamericans d'origen franco-canadenc. Posteriorment, el mateix diari que va publicar aquesta carta també va iniciar una campanya difamatòria contra l'esposa del senador, dient que bevia i utilitzava un llenguatge ofensiu en la campanya.
Seguint amb el joc brut, el 20 de març de 1972, John Mitchell i Jeb Magruder -conseller especial del President- van estudiar la proposta de Gordon Liddy de punxar el telèfon del president del Partit Demòcrata, Larry O'Brien. Magruder va traslladar la proposta a H. R. Haldeman i aquest darrer li va confirmar que Nixon hi estava d'acord. El 15 d'abril de 1972, William Haddad, editor del diari "Manhattan Tribune" de New York, va enviar una carta a Jack Anderson, un important periodista, en la que deia que s'havia assabentat que membres del Comitè per a la Reelecció del President pretenien punxar els telèfons de Larry O'Brien -president del Comitè Nacional Demòcrata- instal·lats en les oficiens del complex Watergate. Anderson, però, no va donar crèdit a la informació. Els cas és que la informació era certa. El 8 de maig de 1972, Gordon Liddy i E. Howard Hunt (ex-agent de la CIA i membre del personal de la Casa Blanca) van encarregar als "Lampistes" que introduissin equips d'espionatge electrònic a les oficines del Comitè Nacional Demòcrata. El 15 de maig de 1972, un home anomenat Arthur Bremer, que patia desequilibris psicològics, va atemptar contra George Wallace, un altre candidat a la presidència. Temps després, Bob Woodward, periodista del Washington Post, va dir que un advocat li havia revelat que Charles Colson havia ordenat a E. Howard Hunt que entrés il·legalment a l'apartament d'Arthur Bremer per a fer desaparèixer possibles documents incriminatoris per als Republicans. I és que Nixon li havia dit a Colson que "estava preocupat pel fet que Bremer pugués tenir llaços amb el Partit Republicà o, encara pitjor, amb el Comitè per a la Reelecció del President". Nixon fins i tot va demanar a Colson que trobés la manera d'inculpar George McGovern -un altre candidat demòcrata a la presidència- per l'atemptat. El 28 de maig de 1972, els "Lampistes" van fer la seva primera incursió il·legal al complex Watergate. El 17 de Juny de 1972, Edward Martin (àlies James McCord), Frank Sturgis, Eugenio Martínez, Virgilio González i Bernard Barker, els cinc "Lampistes", van ser detinguts durant la seva segona (i ja històrica) incursió a les oficines del Comitè Nacional Demòcrata, en el complex Watergate.
|
Cinc homes, d'un dels quals s'ha dit que és un antic empleat de la CIA, han estat arrestats a les 2:30 de la matinada d'avui enmig del que les autoritats descriuen com un elaborat complot per a col·locar escoltes telefòniques a les oficines del Comitè Nacional Demòcrata.
Davant de l'edifici del diari -