Any 4 - nº 2 - Diumege 13 de juny de 1971 Documents del Pentàgon, referits a Vietnam, comprometen la Casa Blanca
Les revelacions estan contingudes en un informe titulat "Relacions Estats Units - Vietnam 1945-1967: Estudi realitzat pel Departament de Defensa". L'informe consta de 7.000 pàgines repartides en 47 volums i va ser encarregat l'any 1967 per l'aleshores Secretari de Defensa, Robert McNamara. Segons s'ha sabut, el president Nixon està furiós per la publicació d'aquests documents i ha encarregat als advocats de la Casa Blanca que emprenguin les mesures legals pertinents per a impedir que se'n publiquin noves entregues.
El context: mentides i guerra L'any 1969, el recentment elegit president Richard Nixon, al·legant la intenció d'obtenir la "pau amb honor" a Vietnam, va endegar la seva política de "vietnamització", consistent en la retirada progressiva de les forces militars nordamericanes de la zona i la transferència també progressiva de les responsabilitats de combat cap a l'exèrcit de Vietnam del Sud. Però al mateix temps que públicament defensava això, Nixon va reemprendre els bombardejos secrets de Vietnam del Nord (iniciats per Johnson) i els va estendre sobre Cambodja (un país fronterer neutral) amb l'objectiu d'exterminar el Front d'Alliberament Nacional de Vietnam i les bases nord-vietnamites situades al llarg de la frontera entre Cambodja i Vietnam del Sud. Els bombardejos secrets intensius van durar 4 anys i van ser expressament ocultats a l'opinió pública nordamericana. El mes de maig del mateix 1969 Nixon va ordenar al FBI que establís escoltes telefòniques il·legals sobre diversos ciutadans nordamericans per a prevenir possibles filtracions sobre els bombardejos secrets ordenats per ell. Les escoltes es van dur a terme sense els preceptius manaments judicials. Començava a formar-se la primera bola de neu de tot un allau d'il·legalitats. Dut per la seva paranoia, el 23 de juliol de 1970 Nixon va aprovar un pla per a intensificar les competències de vigilància del FBI, la CIA i altres agències sobre els seus conciutadans. Pocs dies després s'ho va repensar i el pla va ser anul·lat. El 20 de març de 1971, dos homes, Frederick LaRue i Gordon Liddy, assistien a una reunió del Comitè per a la Reelecció del President (CRP) en la que es va decidir utilitzar 250.000 dòlars en operacions contra la campanya electoral del Partit Demòcrata. Aquests 250.000 dòlars van ser desviats dels fons dels serveis d'intel·ligència i havien estat prèviament assignats al pla descartat del president, esmentat més amunt. Gairebé tres mesos després, el 13 de juny de 1971, un funcionari del Pentàgon, Daniel Ellsberg, convençut, amb bases sòlides a la mà, de que la guerra de Vietnam era un cataclisme del qual els Estats Units no se'n podrien sortir amb èxit, i després d'intentar infructuosament que els responsables polítics l'escoltessin, va filtrar a la premsa una sèrie de documents secrets del Departament de Defensa (els "Papers del Pentàgon") en els que quedava clarament en evidència que l'Administració Johnson no solament no havia tingut la intenció de limitar la intervenció nordamericana a la guerra del Vietnam com pretenia fer creure, sino que, contràriament, l'havia ampliat en secret. Aquesta filtració va enfurismar Nixon, no pas per què Ellsberg haguès comès un acte contra "informacions reservades" sinó perquè, si s'estirava convenientment del fil, podria descobrir-se que el propi Nixon també havia ordenat bombardejos secrets. Des de la Casa Blanca es va intentar pressionar al "New York Times" i al "Washington Post" per a que deturessin la publicació dels documents. Com que els diaris no hi van accedir, el Govern va intentar bloquejar la publicació mitjançant manaments judicials, però la justícia tampoc hi va col·laborar: els jutges corresponents van fallar que el què Govern pretenia era equivalent a imposar una censura de premsa i que aquesta censura, com a tal, era inconstitucional. Davant de tot això, Nixon i els seus col·laboradors van arribar a la conclusió de que només els quedava un camí: el joc brut. Al cap i a la fi, d'això ja en tenien experiència.
|