Qui era Martin Luther King
(1929-1968)

Martin Luther King va ser un pastor de l'esglèsia baptista nordamericana que va liderar un important moviment que significaria una autèntica revolució pel que fa als drets civils als Estats Units. Encara que els Estats Units van patir una guerra civil (1861-1865) que se suposa que va acabar amb l'esclavatge legal dels ciutadans de raça negra, l'esclavatge "de fet" va persistir. Cent anys després d'acabada la guerra civil, als Estats Units es discriminava als ciutadans negres d'una manera en el fons no gaire diferent a com se'ls va discriminar a Sudàfrica fins a finals del segle XX. Dins d'aquest context, durant els anys 60, Martin Luther King va iniciar importants campanyes que tenien com a objectiu acabar amb aquest estat de coses. Naturalment això li va valer odis molt viscerals dels anomenats blancs segregacionistes, entre els que es comptaven persones de posicions tan rellevants com el governador d'Alabama, George Wallace.

King es va convertir també en un personatge molt incòmode per als Kennedy. John Kennedy, President, i Robert Kennedy, Secretari de Justícia, eren del Partit Demòcrata, i era precisament en aquest partit on militaven (o simpatitzaven) la majoria de blancs segregacionistes. Els Kennedy no podien ignorar les més que justificades reivindicacions del moviment pro drets civils liderat per King, però al mateix temps temien perdre base electoral si les tenien en compte.

A més, Martin Luther King defensava la via no violenta per a aconseguir els seus propòsits, amb la qual cosa posava els governadors segregacionistes i les corresponents policies estatals en una posició prou difícil: com que els seguidors de King defugien la violència, quedava en evidència que les situacions violentes eren iniciades per la força pública a instàncies del governador corresponent, i a cada acció d'aquest tipus iniciada per la força pública, la popularitat del moviment pro drets civils creixia.

L'assassinat

Les accions en favor dels drets civils van fer de Martin Luther King una persona molt coneguda mundialment (va arribar a guanyar el premi Nobel de la pau), i molt controvertida en el seu país. Progressivament King es va implicar fins i tot en les lluites sindicals a favor dels treballadors nordamericans més desafavorits. En el mes de març de 1968 Martin Luther King va ser convidat a encapçalar una marxa en favor de la vaga dels treballadors de la neteja pública de la ciutat de Memphis (Tennessee). El 4 d'abril, un dia després d'haver fet un important discurs relacionat amb aquesta marxa i mentre estava en un balcó de l'hotel de Memphis on s'estatjava, James Earl Ray, va disparar contra ell i va acabar amb la seva vida, segons la versió oficial. Com a conseqüència immediata de l'atemptat es van registrar importants aldarulls en cent vint-i-cinc ciutats nordamericanes i quaranta-sis persones més van resultar mortes.

El mes de març de 1969, James Earl Ray, que ja tenia antecedents penals, es va declarar culpable de l'assassinat, però ho va fer per a defugir la pena de mort; va ser condemnat a 99 anys de presó. L'acusació va voler establir que Earl Ray va actuar sol i que l'assassinat va ser un acte personal. Dies després de la seva condemna, Earl Ray va començar a insistir en que hi havia altres persones implicades en la mort de King i que ell mateix no hi tenia cap implicació directa. Earl Ray va passar la resta de la seva vida a la presó, reivindicant la seva no culpabilitat.

Qui va assassinar Martin Luther King?

Les hipòtesis són múltiples: des de la versió oficial (James Earl Ray), fins a una intervenció de John Edgar Hoover -director del FBI- que veia en King un desestabilitzador, passant per moviments pro drets civils dels ciutadans negres que no compartien la filosofia de la no violència de King i que el veien com a un obstacle per a aconseguir l'alliberament de la població negra. Com a darrer punt cal deixar constància de que la pròpia família de Martin Luther King va arribar a declarar, aproximadament trenta anys després de l'assassinat, que dubtava molt de la versió oficial.