Qui era Alexander Dubček
(1921-1992)

Alexander Dubček va nèixer el 1921 Uhrovec, Eslovàquia, fill d'un fuster. El 1939 es va afiliar al Partit Comunista, aleshores il·legal, i durant la Segona Guerra Mundial va lluitar amb els guerrillers eslovacs contra els alemanys. Un cop acabada la guerra va estudiar dret i no va entrar en política fins 1963; durant un quants anys va ser un personayge més aviat gris del funcionariat comunista fins que l'any 1967 va presentar una llarga llista de queixes contra el govern del President Antonin Novotny, cosa del tot inhabitual en un país de règim pro-soviètic on, per definició, el que deien els líders era incontestable. La popularitat de Dubček entre els ciutadans txecoslovacs va anar pujant de manera fulgurant al mateix temps que la figura de Novotny era cada cop més rebutjada. El gener de 1968 Novotny va ser políticament defenestrat pel Comité Central del Partit Comunista de Txecoslovàquia i Alexander Dubček va ser nomenat Secretari General del partit.

Què era Txecoslovàquia

A començament del segle XX el que després es va conèixer com a Txecoslovàquia era un conjunt de tres territoris que formaven part de l'Imperi Austrohongarès: Bohèmia i Moràvia (l'actual República Txeca), d'una banda, i Eslovàquia, de l'altra. Després de la desfeta d'Austria-Hongria a final de la Primera Guerra Mundial, aquest tres territoris es van constituir en un sol país que es va anomenar "Txecoslovàquia". A finals dels anys 30, l'annexió de Txecoslovàquia al Reich alemany per part de Hitler, amb el polèmic consentiment de la Gran Bretanya, va constituir un dels episodis pròleg de la Segona Guerra Mundial. En acabar aquesta Segona Guerra, i en virtut del repartiment de les àrees d'influència subsegüents, Txecoslovàquia va quedar enquadrada dins del bloc de països de l'Europa Oriental, controlats per la Unió Soviètica.

Què va ser la Primavera de Praga

Poc després d'ésser nomenat Secretari General del Partit Comunista, en un discurs, Dubček va pronunciar aquestes paraules: "Hem d'eliminar tot allò que estrangula la creativitat artística i científica". Va ser l'anunci inicial de tota una sèrie de reformes, com l'abolició de la censura de premsa i el reconeixement del dret dels ciutadans a criticar el seu govern. Els diaris van començar a publicar informacions sobre la corrupció dels alts càrrecs, incloent Novotny que, encara que ja no tenia cap influència en el Comité Central, seguia essent President. Novotny va haver de dimitir i fou substituït per Ludvik Svoboda.

El mes d'abril de 1968 el Comité Central del Partit Comunista va publicar una declaració que, entre d'altres coses, criticava l'obediència incondicional a la política del propi partit i deia que cada membre no només tenia el dret, sino també l'obligació d'actuar segons la seva consciència.

Aquest moviment tan extraordinàriament atípic dins el bloc de l'Europa Oriental és el que va ser conegut com la "Primavera de Praga"

La invasió de Txecoslovàquia

Naturalment, totes aquestes reformes constituïen una fisura molt important dins la política imperant a la Unió Soviètica i els països que formaven part del Pacte de Varsòvia. Els dirigents d'aquests països es van posar molt nerviósos davant la possibilitat que la Primavera de Praga s'exportés als seus propis territoris i això perjudiqués greument l'status del monolític bloc comunista. Hi va haver reunions més aviat poc dissimulades entre Leonid Brezhnev (URSS), Walter Ulbricht (RDA) Wladislaw Gomulka (Polònia), János Kádár (Hongria) i Todor Zhivkov (Bulgària) per mirar d'aturar el moviment reformista txecoslovac.

En tot moment Dubček va insistir en que Txecoslovàquia no tenia cap intenció de desistir dels seus compromisos amb el pacte de Varsòvia ni trencar la seva aliança amb la Unió Soviètica, però naturalment això no va tranquilitzar a cap dels afectats.

El mes de juliol de 1968 els dirigents soviètics van anunciar que tenien proves de que la República Federal d'Alemanya planejava una invasió a la regió nord de Txecoslovàquia i va proposar l'enviament de forces de l'Exercit Roig per a "defensar" el país. Dubček va rebutjar l'oferiment, tement, amb raó, que allò només fos una excusa per a acabar amb les reformes.

El 21 d'agost de 1968 Txecoslovàquia va ser envaïda per les tropes del Pacte de Varsòvia. Per tal d'evitar vessament de sang el govern txecoslovac va ordenar a les seves forces que no oposessin resistència. Alexander Dubček i Ludvik Svoboda van ser duts a Moscú i poc després anunciaven que després d'unes "converses lliures i amistoses" amb els dirigents soviètics, Txecoslovàquia abandonava els seus programes de reformes.

A l'abril de 1969 Dubček va dimitir del càrrec de Secretari General del Partit Comunista i va ser substituït pel més pro-soviètic Gustav Husak. L'any 1970 va ser expulsat del Partit Comunista i durant els 18 anys següents va estar treballant com a oficinista en una petita empresa de fusteria.