Pàgina 1

A començament del Segle XX el món segueix tan desquilibrat com en els segles anteriors.

Europa està repartida bàsicament en grans imperis: el britànic, l'alemany, l'austro-hongarès i el rus. A l'Àsia, l'imperi otomà i l'imperi xinès encara sobreviuen, malgrat que precàriament. A Amèrica, l'imperi dels Estats Units està començant. I Àfrica és sagnada pels depredadors europeus.

Els dos grans focus d'atenció, vistos des d'Europa, són la "guerra dels boers" i la "guerra dels boxers"

En les colònies britàniques del sud d'Àfrica, els colons s'han rebel·lat contra l'administració colonial. No volen dependre de Sa Majestat Britànica, però tampoc no tenen cap intenció de reconeixer que els qui realment tenen dret al territori són els sudafricans nadius. Els aficans en general, i els sudafricans en particular, encara no són persones. L'any 1901 és l'escenari d'una guerra declarada entre els colons sudafricans, els boer, i el reial exercit de l'Imperi Britànic. Per cert, la reina Victòria aprofita l'avinentesa per a morir-se.

A la Xina, l'Imperi decau a marxes forçades. Cada regió té el seu propi cabdill, la que serà penúltima emperadriu, Ci Xi, gairebé no controla ni el palau imperial, i el país està econòmicament explotat per les potències europees i els Estats Units. En aquest context, una societat secreta de boxejadors, els "boxers", es rebel·len i comencen a provocar autèntiques matances entre els diplomàtics i empresaris europeus destacats a la Xina. A l'emperadriu Ci Xi això no li convé gens, ja que són aquests personatges europeus i nordamericans els qui la mantenen en el tron, de manera interessada. Cap al mes d'agost de 1901 el règim de l'emperadriu Ci Xi aconsegueix sufocar la revolta dels boxers, encara que amb poques garanties d'estabilitat.

D'altra banda, els moviments anarquistes van en alça, representant a tots aquells que ja n'estan més que farts dels governs imperials i absolutistes. Si l'any 1900 la reial víctima va ser el rei Humbert I d'Itàlia, aquest any l'il·lustre assassinat és el president dels Estats Units, William McKinley.