Primer Ministre: Oh, com més agressives millor. Això farà que se l'escoltin amb més atenció.

Sir Humphrey: Però les hauré de respondre igualment!

Primer Ministre: Per què? Vostè no contesta mai les meves preguntes.

Sir Humphrey: Això és diferent, Primer Ministre.

Primer Ministre: Bé, però de tota manera, per què estem punxant el telèfon de Hugh Halifax? Parla amb els russos potser?

Sir Humphrey: No, de fet parla amb els francesos. Això és molt pitjor.

Primer Ministre: Per què??

Bernard: Els russos ja estan al corrent del que fem.

Sir Humphrey: Amb tots els respectes, Primer Ministre, crec que el Ministeri d'Educació reaccionarà amb una certa precaució davant de la seva, diguem-ne, original proposta.

Primer Ministre: Vol dir que la bloquejaran?

Sir Humphrey: Vull dir que la prendran seriosament en compte i insistiran en procedir a un acurat i minuciós examen de tots els punts, juntament amb un detallat estudi de viabilitat i una rigorosa anàlisi pressupostària, abans de redactar un document de consulta per a presentar-lo a totes les parts implicades i sol·licitar comentaris i recomanacions destinades a ser incloses en un informe que haurà de ser remès a diverses comissions individuals que al seu torn elaboraran dictàmens particulars que conformaran la base per a un document més global en el qual es consideraria l'oportunitat o no que la proposta accedís a la fase següent.

Primer Ministre: Vol dir que la bloquejaran.

Sir Humphrey: Sí.

Primer Ministre: Les matemàtiques s'han polititzat: "Si mantenir la Gran Bretanya defensada amb armament nuclear costa 5 bilions de lliures anuals, i alimentar un nen africà mort de gana costa 75 lliures anuals ¿quants nens africans es poden salvar de la fam si el Ministeri de Defensa abandona les armes nuclears?

Sir Humphrey: És fàcil: cap. El Ministeri s'ho gastarà tot en armes convencionals.

Sir Humphrey: Bon dia Bernard, m'han dit que el Primer Ministre em volia veure.

Bernard: Sí, Sir Humphrey.

Sir Humphrey: Quin problema té?

Bernard: L'Educació.

Sir Humphrey: Bé, és una mica massa tard per a posar-hi remei, no?

Agnes Moorhouse (ecologista): Els animals també tenen drets. Una granja de pollastres és una barbaritat. Li agradaria a vostè passar tota la seva vida atrapat al mig de sis-cents individus més, tots desesperats, cridaners, pudents, incapaços de respirar aire fresc, incapaços de moure's, i incapaços de pensar?

Sir Humphrey: I és clar que no. Per què es pensa que no m'he presentat mai al Parlament?

Ambaixador francès: Primer Ministre, no cal que li digui com se sentiria de greument ofès el meu Govern si Sa Majestat refuses un regal a canvi del que el nostre President ha acceptat d'ella. Seria interpretat com una ofensa personal cap al President i la seva senyora.

Primer Ministre: Excel·lència, li ha de demanar al President que no porti aquest animal amb ell. ...La mascota! Vull dir la mascota que li vol regalar a la Reina!

Bernard (al telèfon): Sí, necessitarem traductors simultanis... No, no pas quan el Primer Ministre es trobi amb dirigents de països de parla anglesa... Sí, els Estats Units podrien ser considerats inclosos entre els països de parla anglesa. Fent una interpretació molt generosa.

Bernard (al telèfon): No, no podem distribuir els convidats de l'Abadia de Westminster per ordre alfabètic. Tindriem Iran al costat d'Iraq, Israel al mateix banc que Jordània; i la Tercera Guerra Mundial a la porta.

Ministre: Ara bé, anant al fons d'aquesta filtració...

Bernard: No voldria ser pedant, però si hom va al fons d'una filtració, el més probable és que en provoqui una altra.

Ministre: Vull acabar amb això d'una vegada. Ha d'haver estat algú de la reunió d'ahir.

Sir Humphrey: Molt bé Ministre, ara mateix faré iniciar una investigació sobre la filtració.

Ministre: No vull una investigació sobre la filtració. Vull saber qui ho ha fet!

Bernard: Bé, repassant el que vaig dir, i el que van dir, i el que vaig dir que vostè va dir, i el que ells dirien que jo vaig dir que vostè va dir, o què pensaven que jo pensava que vostè pensava, bé, ells podrien dir que jo vaig dir que jo pensava que vostè va dir que vostè pensava...

Ministre: Digui-ho d'una vegada, Bernard.

Bernard: Bé, crec que vaig dir que vostè va dir que vostè pensava... que estava per sobre de la llei.

Ministre: VA DIR AIXÒ?!

Bernard: Bé, no va ser expressament. Només provava de sortir-me'n. Ho sento moltíssim, però eren tots allà, fent-me totes aquelles preguntes...

Ministre: Bernard, què li fa pensar que ha de respondre a la gent només pel fet que pregunta?

Bernard: Bé, no ho sé.

Ministre: Vostè no ha contestat mai les meves preguntes només pel fet que jo les hi fes!

Sir Humphrey: Depèn de vostè, Bernard. Què prefereix?

Bernard: Prefereixo tenir la consciencia tranquil·la.

Sir Humphrey: La consciencia tranquil·la.

Bernard: Sí.

Sir Humphrey: D'on li ve aquesta mania pels luxes?

Sir Arnold: Però si arriben a acceptar el principi que els alts funcionaris poden ésser cessats per incompetència, seria el principi de la fi! Podriem perdre dotzenes de col·legues, potser centenars.

Sir Humphrey: Milers...

Sir Arnold: Se suposa que el Primer Ministre és favorable a aquest plantejament perque reduiria l'atur?

Sir Humphrey: Bé, sembla que redueix l'atur.

Sir Arnold: O sembla que està provant de reduir l'atur.

Sir Humphrey: Quan en realitat només està provant de fer veure que sembla que prova de reduir l'atur.

Sir Arnold: Sí, i el preocupa que sembli que només prova que sembli que prova de reduir l'atur.

Sir Arnold: M'està dient que passi informació confidencial a la premsa?

Sir Humphrey: És clar que no, Arnold. Es tracta de desinformació confidencial.

Sir Arnold: Ah, aleshores és diferent.

Sir Humphrey: La figura de la Reina és inseparable de l'Església d'Anglaterra.

Ministre: I què me'n diu de Déu?.

Sir Humphrey: Oh, em sembla que és allò que se'n diu una prestació opcional.

Ministre: El Ministeri d'Afers Exteriors no aconseguirà mai el suport del Govern a la seva política.

Sir Humphrey: El Ministeri d'Afers Exteriors no ha esperat mai que el govern doni suport a les seves polítiques. És per això que mai no les hi explica.

Ministre: Em plau dir-li que ha estat vostè declarat innocent de les sospites d'espionatge.

Sir Humphrey: Com?.

Ministre: Per un informe que va escriure Sir John Halstead.

Sir Humphrey: Oh, és molt gratificant.

Ministre: Sí, és clar, sabia que li agradaria.

Sir Humphrey: Podria veure el document?

Ministre: Certament que podria. Encara millor: li el podria llegir: "28 de maig: Una altra sessió amb aquest impagable totxo d'Appleby. Li hem pres completament el pel".

Sir Humphrey: Ja veig, ja veig, gràcies Ministre.

Ministre: No, no, no Humphrey, continuem: encara el beneficia més. "Mai s'ha referit a cap qüestió clau. Sembla que no hagi vist mai cap expedient del MI5".

Sir Humphrey: Sí, sí, està molt clar Ministre. Moltes gràcies.

Ministre: "Té el cap tan buit que fer-li creure qualsevol cosa és un joc de nens... " No és meravellós? En aquests moments deu ser vostè l'home més feliçde la Terra.

Ministre: Per què ha permès que Sir Humphrey vingués cap aquí, quan li he dit expressament que ho impedís?

Bernard: És que no l'he pogut aturar.

Ministre: I per què no?

Bernard: És més fort que jo.

Ministre: Si hi hagués un conflicte d'interessos, de part de qui estarien els funcionaris?

Bernard: Dels guanyadors, Primer Ministre.

Sir Humphrey: Els bisbes acostumen a viure molt. Aparentment el Senyor no està gaire entusiasmat amb la idea de cridar-los al Seu costat.

Sir Humphrey explica a Bernard els perills d'una entrevista periodística.

Sir Humphrey: Ja sap el que passa, una bonica i jove periodista es disposa a entrevistar-lo. Naturalment vostè vol causar una bona impressió; vostè no vol semblar idiota, oi que no?; aleshores ella comença demanant la seva opinió sobre algunes qüestions: Sr. Woolley, el preocupa l'índex d'atur entre els joves?

Bernard: Sí

Sir Humphrey: El preocupa l'augment de la delinqüència entre els adolescents?

Bernard: Sí

Sir Humphrey: Creu que hi ha manca de disciplina en les nostres escoles públiques?

Bernard: Sí

Sir Humphrey: Creu que els joves agrairien una mica més de disciplina i lideratge en les seves vides?

Bernard: Sí

Sir Humphrey: Creu que respondrien positivament als reptes?

Bernard: Sí

Sir Humphrey: Estaria vostè a favor de reintroduir el servei militar obligatori?

Bernard: Oh, be... suposo que es podria fer.

Sir Humphrey: Sí o no?

Bernard: Sí

Sir Humphrey: És clar que el reintroduiria, Bernard. Després del que ha dit, no s'hi pot negar. Aleshores ella no esmentaria les cinc primeres preguntes i només publicaria l'última.

Bernard: De veritat que faria això?

Sir Humphrey: Bé, un periodista honest no, però no n'hi ha gaire d'aquests. D'altra banda, la bonica i jove periodista pot aconseguir el resultat absolutament contrari.

Bernard: Com?

Sir Humphrey: Sr. Woolley, està vostè preocupat pel perill de guerra?

Bernard: Sí

Sir Humphrey: El preocupa la cursa d'armamaments?

Bernard: Sí

Sir Humphrey: Creu que és un perill donar armes als joves i ensenyar-los a usar-les?

Bernard: Sí

Sir Humphrey: Creu que és un error obligar la gent a prendre les armes contra la seva voluntat?

Bernard: Sí

Sir Humphrey: S'oposaria vostè a la reintroducció del servei militar obligatori?

Bernard: Sí

Sir Humphrey: Ho veu, Bernard? L'exemple perfecte.

Als estudis de la BBC preparant l'entrevista amb el presentador Godfrey.

Ministre: Oh, vostè que faria?

Godfrey: Depèn de vostè, és clar. Si les porta posades donarà una imatge d'autoritat i lideratge; si no les porta posades donarà una imatge honesta i oberta. Què prefereix?

Ministre: Bé, vull donar una imatge honesta i d'autoritat.

Godfrey: O una cosa o l'altra.

Ministre: I si començo sense ulleres, i durant l'entrevista me les poso?

Godfrey: Això donaria una imatge d'indecisió.

Ministre: Oh, ja ho veig.

Bernard: I si porta un monocle?

Ministre: Humphrey, qui és que té la darrera paraula sobre la política britànica, el Govern britànic o el President dels Estats Units?

Sir Humphrey: És una pregunta interessant. Me la faig freqüentment.

Ministre: I a quina conclusió arriba?

Sir Humphrey: Bé, he d'admetre que tinc un caràcter una mica agosarat. Crec que correspon al Govern britànic. Però sé que estic en franca minoria.

Sir Humphrey: Amb els missils Trident podriem eliminar tota l'Europa de l'Est.

Primer Ministre: Jo no vull eliminar tota l'Europa de l'Est.

Sir Humphrey: Són un element disuassori.

Primer Ministre: És un farol. Probablement no els usaria.

Sir Humphrey: Sí, però ells no ho saben que probablement no els usaria.

Primer Ministre: Probablement ho saben.

Sir Humphrey: Sí, ells saben probablement que vostè probablement no els usaria, però no ho saben amb certesa.

Primer Ministre: Ells probablement saben amb certesa que jo probablement no els usaria.

Sir Humphrey: Sí, però fins i tot suposant que ells probablement sabessin amb certesa que vostè probablement no els usaria, ells no podrien saber amb certesa que encara que vostè probablement no els usaria, no hi ha cap probabilitat de que vostè certament els usés.

Primer Ministre: I digui'm, General, on és la línia directa?

General Howard: Quina?

Primer Ministre: La línia directa amb Rússia.

Bernard: El telèfon vermell, senyor.

General Howard: Ah, és a Downing Street.

Primer Ministre: Així, si hi ha una emergència, puc parlar directament amb el President soviètic, oi?

General Howard: Teòricament, sí.

Primer Ministre: Teòricament?

General Howard: Això és el que diem als periodistes. En relitat vam trucar una vegada al Kremlin però només vam poder parlar amb l'operadora.

Primer Ministre: I l'operadora no els va posar amb el President?

General Howard: No ho vam arribar a aconseguir. Segons sembla no domina gaire l'anglès.

Sir Humphrey: Bé, i com van les coses per la Comissió de la Campanya per a la Llibertat d'Informació?

Sir Arnold: Ho sento, no en puc parlar.

Sir Arnold: Així, el nostre nou Primer Ministre serà el nostre eminent Ministre d'Economia o el nostre distingit Ministre d'Afers Exteriors?

Sir Humphrey: Bé, justament d'això li'n volia parlar. Qui creu que hauria de ser?

Sir Arnold: És difícil de dir-ho. És com preguntar quin boig hauria de dirigir el manicomi.

Sir Humphrey: Confiem que vostè s'asseguri que el Ministre no prengui partit en res en les pròximes setmanes.

Sir Arnold: Que eviti qualsevol tema que pugui ser controvertit.

Sir Humphrey: I, expressament, que no opini sobre res. Queda prou clar?

Bernard: Sí, bé, crec que de tota manera és el que ell mateix pensava fer.

Ministre: [Parlant del fet que han trobat al Ministre de l'Interior conduïnt ebri] Obviament el Ministre de l'Interior haurà de dimitir.

Sir Humphrey: Malhauradament, sí.

Jim Hacker: I ara què li passarà?

Sir Humphrey: Bé, aparentment anava tant borratxo com un membre de la Cambra dels Lords així que, probablement, després que passi un discret interval de temps, el faran Lord.

Bernard: Ministre, podria donar-me la seva aprovació per a l'esmena nº 2 dels comptes de despeses del Govern Local que s'adjuntaria a la normativa d'aquest any?

Ministre: Què és això?

Bernard: És un instrument estatutari per a ser presentat davant del Parlament. Com a Ministre responsable dels Afers Administratius necessitem que autoritzi que la revisió de l'apartat 2 del paràgraf 5 de les normatives de 1971 sigui efectiva a partir del proper 18 de març, derogant així la disposició 7 apartat "b" de l'esmena de la normativa dels comptes de despeses del Govern Local de 1954.

Ministre: Però què dimonis vol dir tot això?

Bernard Woolley: És fàcil, Ministre, aquí tenim una nota explicativa. Aquestes regulacions tenen com a finalitat prendre les mesures necessàries per tal de determinar la quantitat de les assignacions i dèficits previstos que s'han d'atribuir als membres dels òrgans locals de govern. Nota explicativa: "La disposició 3 de l'esmena de la normativa dels comptes de despeses del Govern Local de 1971 (la "Normativa de 1971") va ser substituïda per una nova disposicio de l'esmena de la disposició 3 de la normativa de 1954. La disposició 3 de la normativa dels comptes de despeses del Govern Local de 1972 (la "Normativa de 1972") modifica amb posterioritat la disposició 3 de la normativa de 1954, incrementant els límits màxims de les taxes referides a les assignacions i dèficits previstos. La disposició 7 de la normativa de 1972, va derogar les disposicions 3 i 5 de 1971, essent la disposició 5 una disposició que derogava prèviament les disposicions referides a les despeses, amb efectes des del dia 1 d'abril. Aquestes disposicions garanteixen la vigència de les disposicions 2 i 5 de la normativa de 1971, per la via de derogar la disposició 7 de la normativa de 1972."

Ministre: I això és una nota explicativa???

Ministre: No hi ha res de dolent en subvencionar els esports. L'esport és educatiu.

Sir Humphrey: També tenim educació sexual. Vol dir això que hauriem de subvencionar el sexe, potser?

Bernard: Podriem?

Sir Humphrey: Bernard, les subvencions són per a l'art... per a la cultura. No estan fetes per a ser assignades a allò que la gent vol; són per a ser assignades a allò que la gent no vol però que hauria de voler.

Sir Humphrey: Quan vostè veu enormes edificis, àmplies plantilles i grans pressupostos, a quina conclusió arriba?

Ministre: Burocràcia?

Sir Humphrey: La meva feina és aplicar la política governamental.

Ministre: Fins i tot si vosté creu que és equivocada?

Sir Humphrey: Bé, la política governamental és gairebé sempre equivocada, pero... terriblement ben aplicada.

Ministre: Però vostè em va dir que m'estava explicant això a títol personal.

Major Saunders: Sí, però tenint en compte que ara vosté ho sap personalment, encara que no ho sàpiga oficialment, vostè pot utilitzar el seu coneixement personal per a iniciar una investigació oficial, per a poder confirmar les seves sospites personals, de tal manera que el que vostè sap personalment però no oficialment, ho pugui saber tant personalment com oficialment.

Jim Hacker: No estarà vostè emparentat amb Sir Humphrey Appelby, per casualitat?

Ministre: Aleshores, aquesta conversa és altament secreta?

Major Saunders: Bé, sí, bastant, sí.

Ministre: He d'engegar la ràdio, doncs?

Major Saunders: Per què? Hi fan alguna cosa bona?

Sir Humphrey: [Explicant perquè va vestit d'àrab a la recepció de l'embaixada de Qumran] El Ministeri d'Afers Exteriors és de l'opinió que com que les nacions àrabs són molt susceptibles els hem d'ìndicar clarament de quina banda estem.

Ministre: Bé, potser això sorprendrà al Ministeri d'Afer Exteriors, però se suposa que vostè està de la nostra banda.

Ministre: M'està dient que la política del govern és fer els ulls grossos a la corrupció?

Sir Humphrey: No, no, Ministre. Això no pot ser mai la política del govern. És impensable. Només és la pràctica del govern.

Ministre: Em contestaria una pregunta directa?

Sir Humphrey: Li aconsello fermament que no em faci cap pregunta directa.

Ministre: Per què?

Sir Humphrey: Podria provocar una resposta directa.

Ministre: Seria la primera vegada.

Ministre: Però aquest comunicat no té cap relació amb el que de fet hem dit.

Sir Humphrey: No hi ha cap comunicat que tingui relació amb el que de fet diem.

Ministre: Aleshores per què en fem?.

Sir Humphrey: És una mena de salconduit. Ens permet sortejar la premsa.

Sir Humphrey: "Però si no ens envien la informació, ni les previsions, ni les sol·licituds de permís, per a què hi som aquí?

Ministre: Bona pregunta; per a què hi som aquí?

Sir Humphrey: Per a recollir la informació, supervisar les previsions i suspendre o autoritzar els permísos.

Ministre: I si no ho fem?

Sir Humphrey: Dispensi, Ministre, no l'entenc.

Ministre: Si nosaltres no hi fossim i no fessim tot això, què passaria?

Sir Humphrey: Perdoni, Ministre, m'he perdut.

Ministre: Ja sap què vull dir, el seu problema és que vostè està més preocupat pels procediments que per les finalitats.

Sir Humphrey: No n'hi ha de finalitats a l'Administració, Ministre, tret de finalitats hipotètiques. L'Administració és eterna.

Bernard: Pels segles dels segles...

Bernard & Sir Humphrey: ...Amén.

(The Skeleton in the Cupboard)

Ministre: M'ha semblat que el dr. Cartwright em volia dir alguna cosa. Crec que l'aniré a veure.

Bernard: Oh no, no, jo no faria tal cosa, Ministre.

Ministre: Per què no?

Bernard: Bé, se sobreentén que quan els Ministres volen alguna informació, se l'han de fer portar. Sí haguessin de sortir a buscar una informació cada vegada que la necessiten, aleshores... be, aleshores...

Ministre: ...la trobarien?

(The Skeleton in the Cupboard)

Sir Humphrey: Si les autoritats locals no ens fan arribar les estadístiques que els hem demanat, les xifres del govern no tindran sentit.

Ministre: Per què?

Sir Humphrey: Estaran incompletes

Ministre: Però les xifres del govern mai no tenen sentit.

Bernard: Em penso que Sir Humphrey vol dir que no tindran sentit en absolut.

(The Skeleton in the Cupboard)

Ministre: Decididament, l'estratègia per a reformar els governs locals és eliminar d'arrel els malbarataments inútils i deixar intactes els serveis essencials.

Ludovic Kennedy: Bé, això és el que deia el seu predecessor. Està vostè dient que no se'n va sortir?

Ministre: Si us plau, deixi'm acabar. Hem de ser molt clars amb això, i jo voldria ser molt franc amb vostè dient-li que el quid de la qüestió és que, a fi de comptes, és el dret, no el deure, del Govern elegit a la Cambra dels Comuns, assegurar que les polítiques governamentals, les polítiques per les que vam ser elegits i per les quals tenim un mandat, les polítiques, al cap i a la fi, per les que el poble ha votat, són les polítiques que en acabat, quan el pastís nacional s'ha repartit, i li he de recordar que, com a nació, no tenim pas una riquesa il·limitada, i per tant no podem gastar més del que guanyem, són les polítiques... perdoni, quina era la pregunta?

(The Challenge)

Ministre: Aquest govern creu en la reducció de la burocràcia.

Ludovic Kennedy: Bé, segons les xifres que jo tinc, el personal del seu departament s'ha incrementat en un 10 %.

Ministre: De cap manera.

Ludovic Kennedy: Bé, doncs quin percentatge diria vostè?

Ministre: Jo diria que... com a molt... un 9,97.

Ludovic Kennedy: I, d'una altra banda, com pensa enfrontar vostè el repte de la reforma dels governs locals?

Ministre: És una mica prematur que em pregunti ara sobre propostes detallades, al cap i a la fi tot just acabo d'arribar del nº 10 de Downing Street.

Ludovic Kennedy: No voldrà dir del nº 9,97, més aviat?

(The Challenge)

Sir Humphrey: Bé, sempre podem intentar convèncer la BBC que elimini voluntàriament determinats programes, una cop se n'adonin que no són de l'interès del públic.

Ministre: Bé, no són del meu interès. I jo represento el públic, per tant no són de l'interès del públic.

Sir Humphrey: Vaja, aquest argument és nou. Encara no l'haviem provat.

(The Challenge)

Ministre: Però va ser vostè qui em va suggerir que fes alguna cosa amb els governs locals.

Sir Humphrey: Sí, però no esperava que vostè fes res! Vull dir que normalment vostè no fa mai res!

(The Challenge)

Sarah Harrison: [Parlant sobre les seves raons per a deixar el funcionariat] Francament, Ministre, jo vull una feina en la que no hagi de malgastar hores i hores fent circular informacions que són irrellevants, sobre qüestions que no tenen cap utilitat dirigides a gent que no els interessa. Vull un treball on hi hagi resultats, i no només activitat. Ja m'he cansat de manejar papers. Vull ser capaç de referir-me a alguna cosa i poder dir "ho he fet jo".

Sir Humphrey: No ho entenc...

Sarah Harrison: Justament. Per això me'n vaig.

Ministre: Però vostè no estarà dient que el govern britànic és irrellevant.

Sarah Harrison: No, és molt rellevant. Només que no he trobat ningú que s'ho cregui.

Equal Opportunities
 

Ministre: He pres una decisió política. Vaig a fer alguna cosa sobre el nombre de dones en el funcionariat.

Sir Humphrey: Potser no cal, tampoc no n'hi ha tantes.

Equal Opportunities

Sir Humphrey: Bé, si m'ho permet, suggeriria que fóssim realistes sobre aquesta qüestió.

Ministre: Vostè, amb això de "ser realista", està dient que deixem córrer tot el projecte?

Sir Humphrey: Mare de Déu, no. Però potser caldria fer una pausa per a reorganitzar, prendre's un temps per a reconsiderar la situació i plantejar estratègies alternatives, un descans per a deixar madurar les reflexions i les deliberacions...

Ministre: Sí, vostè està dient que deixem córrer tot el projecte.

Equal Opportunities

Sir Humphrey: Sota el meu punt de vista, crec que sempre hem de tenir el dret de promocionar el millor home per a aquesta feina, independentment de quin sigui el seu sexe.

Equal Opportunities

Ministre: És l'última vegada que concedeixo una entrevista per a una revista escolar. M'ha fet preguntes molt difícils.

Annie Hacker (esposa del ministre): No eren difícils, només eren innocents. La pobre noia creia que les teves activitats es basaven en alguna mena de criteri moral.

Ministre: Bé, i així és.

Annie Hacker: Au vinga, Jim, no diguis ximpleries.

Equal Opportunities

Betty Oldham (portantveu de la comissió parlamentària): Miri, Sir Humphrey, sigui el que sigui que li preguntem al Ministre, ell respon que és una qüestió administrativa i que l'ha de contestar vostè; i sigui el que sigui que li preguntem a vostè, vostè diu que és una qüestió política i que li hem de preguntar al Ministre. Com suggereix que ens assabentem d'una vegada del que està passant?

Sir Humphrey: Sí, sí, sí, ja veig que ens enfrontem a un gran dilema. De fet, des del moment que la política governamental ha estat considerar la política com una responsabilitat dels Ministres i l'Administració com una responsabilitat dels funcionaris, les qüestions sobre política administrativa es poden confondre entre el que és la política de l'Administració i l'administració de la política, especialment quan la responsabilitat de l'administració de la política de l'Administració entra en conflicte, o se sobreposa a, la responsabilitat de la política de l'administració de la política.

Betty Oldham: Bé... no ens ha dit res... oi que no?

(A Question of Loyalty)

Sir Humphrey: Podem utilitzar la mateixa excusa que vam fer servir per allò del Pacte de Munich: "El vam signar abans que certs fets importants se sabessin; ara no tornaria a passar"

Ministre: Quins fets importants?

Sir Humphrey: Bé, que Hitler volia conquerir Europa.

Ministre: Però si això ho sabia tothom!

Sir Humphrey: El Foreign Office no.

(A Question of Loyalty)

Ministre: Un petit error? Malbaratar 75.000 lliures, un petit error? Doni'm un exemple d'un gran error!

Sir Humphrey: Deixar que la gent ho sàpiga.

(A Question of Loyalty)

Sir Humphrey: Qui vol mantenir un secret, ha de mantenir en secret que té un secret que vol mantenir.

Ministre: I això qui ho diu?

Bernard: Ha estat Sir Humphrey, Ministre.

(A Question of Loyalty)

Ministre: Però Humphrey, si aquestes revelacions són certes...

Sir Humphrey: Ah exacte, Ministre, "Si..." Vostè hauria pogut, per exemple, haver discutit sobre la naturalesa de la veritat.

Ministre: Per l'amor de Déu, la comissió no està en absolut interessada per la naturalesa de la veritat. Està formada per diputats!

(A Question of Loyalty)

Sir Humphrey: Ha llegit el Financial Times d'aquest matí?

Sir Desmond Glazebrook: No ho faig mai.

Sir Humphrey: Bé, vostè es un banquer, segur que llegeix el Financial Times.

Sir Desmond: No l'he entès mai. És ple de teoria econòmica.

Sir Humphrey: Aleshores, per què el compra?

Sir Desmond: Oh, ja sap, forma part de l'atrezzo.

Sir Humphrey: Em preguntava si seria tan amable de voler signar això, Ministre. És molt urgent.

Ministre: Ha de ser ara? Ja faig tard.

Sir Humphrey: Bé, sí, és una Ordre Administrativa.

Ministre: Per a què és?

Sir Humphrey: Només per a delegar provisionalment poders governamentals a determinades autoritats locals mentre s'organitza l'estructura administrativa, acabada la qual, naturalment, els poders retornaran al govern.

Ministre: I ho he de signar ara?

Sir Humphrey: És molt urgent.

Ministre: I per què no ha passat abans pel Parlament?

Sir Humphrey: Bé, naturalment, si es tractés d'una disposició reglamentària hauria estat inclosa sens dubte en l'agenda del Parlament, però és una Ordre Administrativa redactada segons la secció 7 subsecció 3 de la Llei d'Administració Mediambiental, que al seu torn és una secció que permet als Ministres promulgar determinades resolucions com ara les relacionades amb la delegació provisional d'atribucions a les autoritats locals, cas que sigui necessari, sempre dins de l'estructura general de la Llei, com estic segur que vostè recordarà clarament.

Ministre: Bé, però per què no ha passat abans pel Parlament?

Sir Humphrey: Bé, com ja li he dit, si es tractés d'una disposició reglamentària hauria estat inclosa sens dubte en l'agenda del Parlament, però és una Ordre Administrativa redactada segons la secció 7 subsecció 3...

Ministre: Esta bé, està bé, Humphrey, porti-la que ja la signo.

Ministre: Ja ho veig... això de la construcció de l'edifici del Banc... en el fons només m'està parlant d'uns beneficis, oi Sir  Desmond?

Sir Desmond Glazebrook: No només "uns" beneficis; "els" beneficis.

Ministre: Però no pensa vostè en res més que no siguin diners?

Sir Desmond: No, per què?

Ministre: I què hi ha de l'estètica?

Sir Desmond: Estètica? Es tracta d'un edifici, no d'una pintura a l'oli.

Ministre: I l'entorn?

Sir Desmond: Oh sí, li prometo que ens assegurarem que formi part de l'entorn. És inevitable que formi part de l'entorn un cop estigui construït, no?

Sir Desmond Glazebrook: Quan un Ministre ha pres una decisió no hi ha res a fer, oi?

Sir Humphrey: Quina raó en aquest món li fa pensar això?

Sir Desmond: Bé, una decisió és una decisió.

Sir Humphrey: Només si és la decisió que vostè vol. Si no, només és un inconvenient passatger.

(The Quality of Life)

Ministre: Ja ho veu, és la voluntat del poble. Som en una democràcia, i al poble això no li agrada.

Sir Humphrey: El poble és ignorant i s'equivoca.

Ministre: Humphrey, va ser el poble qui em va elegir a mi.

Ministre: Com és que el Times coneix el text abans que jo?

Bernard: Hi ha hagut una filtració, Ministre.

Ministre: Ja ho sé això! Però està classificat com a Confidencial; vull dir que jo mateix, ahir a la nit, només en disposava d'un resum!

Bernard: Si més no, no estava classificat com a Restringit.

Ministre: Què vol dir amb això?

Bernard: Restringit vol dir que els diaris ja l'haurien publicat ahir. Confidencial vol dir que han hagut d'esperar fins a avui.

Ministre: Suposi que el Professor Henderson fa un d'aquells prudents informes del tipus "val més que esperem i de moment no ho autoritzem".

Sir Humphrey: Bé, en aquest cas no el fariem públic; utilitzariem l'informe alternatiu.

Ministre: Ah, molt bonic! Vol dir que el censurariem.

Sir Humphrey: És clar que no; només no el fariem públic.

Ministre: I quina diferència hi ha?

Sir Humphrey: Oh Ministre, tota la diferència del món. La censura és l'instrument de les dictadures totalitàries; un país lliure com el nostre no les fa aquesta mena de coses: simplement prenem la decisió democràtica de no fer-ho públic.

Walter Fowler: Què li sembla si hi posem... "segons una font ben informada?"

Ministre: D'acord, una font ben informada.

(The Death List)

Bernard: Així doncs, he d'arxivar-ho?

Ministre: Arxivar-ho? Trituri-ho!

Bernard: Triturar-ho??

Ministre: Ningú ha de ser capaç de tornar-ho a trobar mai.

Bernard: Aleshores, Ministre, crec que serà millor arxivar-ho.

(The Death List)

Sir Humphrey: La divisió d'Operacions Especials té raons per a creure que l'amenaça d'atemptat contra la seva vida ja ha desaparegut.

Ministre: Com ho saben?

Sir Humphrey: Espionatge electrònic. Han interceptat una conversa.

Ministre: Que deien?

Sir Humphrey: Oh, no crec que tingui importància...

Ministre: Vinga Humphrey, tinc dret a saber-ho!

Sir Humphrey: Bé, es tractava d'una conversa que deia no sé què sobre la naturalesa vaga i inconcreta de la seva feina així com del caràcter diguem-ne marginal i purament perifèric de la seva influència en les deliberacions i decisions polítiques, i que, per tant, això motivava un replantejament de les prioritats de l'acció armada, en ordre a retirar dels seus projectes immediats la proposta d'eliminar-lo a vostè.

Ministre: Deien això??

Sir Humphrey: En essència, sí.

(The Death List)

Ministre: Però com pot saber la gent que se l'ha inclòs en la llista de nomenaments honorífics de l'any, si aquesta llista és estrictament confidencial?

Bernard: Ministre...

Ministre: És clar, idiota de mi...

(Doing the Honours)

Ministre: Quan va ser l'última vegada que un funcionari públic va refusar un nomenament honorífic?

Bernard: Bé, em penso que una vegada hi va haver algú, a la Secretaria del Tresor, que va refusar un títol de Cavaller.

Ministre: Déu del cel. Quan?

Bernard: Al 1946, em sembla.

Ministre: I perquè?

Bernard: Ja n'era.

(Doing the Honours)

Sir Humphrey: No hi ha cap raó per a canviar un sistema com el dels nomenaments honorífics, que antigament sempre va funcionar prou bé.

Ministre: Això no és veritat!

Sir Humphrey: Però... és just que se li doni un cert temps de prova, no?

Ministre: Oh sí, ja sabia que diria això. Potser estigui interessat en saber, Humphrey, que el Molt Honorable Orde de la Garrotera va ser instituït el 1.348 pel Rei Eduard III. Potser que ja anem acabant aquest temps de prova, no creu?

(Doing the Honours)

Sir Humphrey: Ministre, vostè va dir que volia reduir les xifres de l'Administració, oi?

Ministre: Sí.

Sir Humphrey: Doncs ja les hem reduït.

Ministre: Però només sobre el paper; el nombre de funcionaris continua essent el mateix!

Sir Humphrey: Sí, és clar.

Ministre: Doncs no era això el que volia dir.

Sir Humphrey: Però Ministre, un no és pas endeví, oi? Vostè va dir "redueixin les xifres", i hem reduït les xifres.

(The Compassionate Society)

Sir Ian Whitchurch: Abans que res s'ha d'inaugurar aquest nou hospital com cal. El fet de tenir pacients per tot arreu no ajuda gens.

Sir Humphrey: Sí, només fan que nosa.

(The Compassionate Society)

Ministre: Aforunadament Bernard, la majoria dels nostres periodistes són tan incompetents que ja d'entrada tenen grans dificultats per a descobrir que avui és dimecers.

Bernard: De fet avui és dijous, Ministre.

(The Compassionate Society)

Ministre: Humphrey, està tot correcte en el projecte de l'edifici Solihull?

Sir Humphrey: Sí Ministre, tinc entès que el procés de construcció de l'edifici marxa de manera prou satisfactòria.

Ministre: No, no, no és això el que vull dir. Hi ha... alguna cosa?

Sir Humphrey: Hi ha una construcció, Ministre.

Ministre: No, no, Humphrey. Vull dir... sobre l'edifici... hi ha alguna cosa, oi?

Sir Humphrey: Sí, és clar, Ministre.

Ministre: Què?

Sir Humphrey: Bé, hi ha el primer pis, i a sobre gairebé hi ha el segon pis...

Ministre: No Humprey, m'estic referint al fons de la qüestió.

Sir Humphrey: Oh, ja veig.

Ministre: Què me'n pot dir?

Sir Humphrey: Ah... bé, segons tinc entès, el fons és un conglomerat de grava i ciment d'aproximadament dos metres de profunditat que els millors constructors...

Ministre: Humphrey, em penso que sap perfectament que estic parlant sobre el finançament!

(Jobs for the boys)

Sir Humphrey: Bernard, els ministres mai han de saber més del necessari. Ho podrien dir a qualsevol. Passa com amb els agents secrets, podrien ser capturats i torturats.

Bernard: Vol dir per part de terroristes?

Sir Humphrey: Vull dir per part de la BBC, Bernard.

(Jobs for the boys)

(The compassionate society)

Activista ecologista: La humanitat no té res d'especial, senyor Hacker. No estem per damunt de la natura. En formem part. Els éssers humans també som animals, sap?

Ministre: Sí, ja ho sé, tot just acabo d'arribar de la Cambra dels Comuns.

Sir Humphrey: Asseguri's que el Ministre passi més temps on no ens pugui fer nosa i on no pugui causar cap dany.

Bernard: Sí, però on?

Sir Humphrey: Bé, a la Cambra dels Comuns, per exemple.

(Jobs for the boys)

Bernard: Però, és possible que el projecte d'un edifici de 74 milions de lliures situat en un terreny de quatre hectàrees al mig d'una ciutat es pugui amagar sota la moqueta?

Sir Humphrey: Sí, usant la Llei de Secrets Oficials.

Bernard: Però com un secret? Una cosa tan enorme?

Sir Humphrey: És un gran secret, Bernard.

(Jobs for the boys)

Sir Humphrey: Ministre, la Gran Bretanya ha mantingut el mateix objectiu en política exterior durant, com a mínim, els darrers 500 anys: crear una Europa desunida. Amb aquesta finalitat hem lluitat amb els holandesos contra els espanyols, amb els alemanys contra els francesos, amb els francesos i els italians contra els alemanys, i amb els francesos contra els alemanys i els italians. Divideix i venceràs, ja sap. Per què hauriem de canviar ara, si això ha anat tan bé?

Ministre: Però tot això és història antiga.

Sir Humphrey: Sí, i política actual. Haviem de desfer tot això [la Unió Europea], i per tant haviem d'entrar-hi. Ja vam intentar desfer-ho des de fora però no va funcionar. Ara que som dins podem organitzar una autèntica festa: podem posar els alemanys contra els francesos, els francesos contra els italians, els italians contra els holandesos... El Foreing Office està encantat; és igual que en els vells temps.

Ministre: Humprey, troba vostè que és part de la seva feina ajudar els ministres a fer el ridícul?

Sir Humphrey: Bé, no n'he conegut mai cap que necessités ajuda per a això.

Sir Humphrey: Ministre, li he de dir una cosa que segurament no li agradarà sentir.

Ministre: Vaja, i perquè avui hauria de ser diferent?

Sir Humphrey: Ministre, l'assignació tradicional de responsabilitats executives sempre s'ha fet de cara a alliberar al titular ministerial de les minúcies administratives, per via de la delegació de les funcions directives a aquells, les qualificacions i experiència dels quals, els faculten amb eficiència per a la realització d'aquestes humils tasques, alliberant així els seus superiors, per tal que es puguin dedicar als onerosos deures i profundes deliberacions que són inevitablement concomitants a la seva elevada posició.

Ministre: Em pregunto què li ha fet pensar que no m'agradaria sentir això.

Ministre: L'oposició no és l'oposició.

Annie Hacker (esposa del ministre): No, és clar, que tonta sóc. Només se'n diuen "l'oposició".

Ministre: Només són l'oposició a l'exili. El funcionariat públic és l'oposició a l'interior.

(Big Brother)

Ministre: Però com ho fas? Com fas que un funcionari públic faci una cosa que no vol fer?

Tom Sargent: Amic meu... si ho sabés, no estaria a l'oposició.

(Big Brother)

Ministre: Mira, Tom, tu has estat ministre durant anys. Has de saber tots els trucs dels funcionaris públics.

Tom Sargent: Oh, no tots nano, només alguns centenars.

(Big Brother)

Bernard: Bé... és clar, Sir Arnold... però, després de tot, es tracta de la política del Ministre: govern obert.

Sir Arnold: Però home, que no ho veu? És una contradicció en ella mateixa. O bé s'és obert, o bé es té un govern.

Ministre: Què se suposa que he de fer amb tota aquesta correspondència?

Bernard: Bé, de fet res, Ministre.

Ministre: Ah no?

Bernard: No, si vostè no vol. Podem redactar una resposta oficial.

Ministre: I què és una "resposta oficial"?

Bernard: Una resposta que comença amb una cosa així com "El Ministre em demana que li expressi el seu agraïment per la carta que li ha enviat" i continua amb  una altra cosa com ara "la qüestió que vostè planteja està en estudi" o bé, si es necessari, "en minuciós estudi".

Ministre: I quina és la diferència?

Bernard: Bé, "en estudi" vol dir que hem perdut l'expedient; "en minuciós estudi" vol dir que provem de trobar-lo.

(The Official Visit)

Ministre: Bernard, aquest govern està aquí per a governar, no només per a figurar, com va fer el govern anterior. Quan un país va pendent avall és hora de que algú segui al lloc del conductor i premi l'accelerador.

Bernard: M'imagino que vol dir que "algú premi el fre", Ministre.

(The Official Visit)

Ministre: N'hem tret mai alguna cosa de tractar amb els francesos?

Sir Humphrey: Ocasionalment.

Ministre: Quan va ser la darrera vegada?

Sir Humphrey: Batalla de Waterloo, 1853.

(A Diplomatic Incident)

Dorothy (activista): I si una persona ordinària vol frenar una decisió del govern, què ha de fer?

Ministre: Fer-se funcionari.

(Power To The People)

Sir Humphrey: Suprimir Educació i Ciència?

Primer Ministre: Només vull suprimir el ministeri. L'Educació i la Ciència seguiran prosperant.

Sir Humphrey: Sense un Ministeri? Impossible!

(The National Education Service)

Sir Humphrey: Crec que el ministre hauria de fer una declaració a la premsa mostrant la seva simpatia pels aturats.

Bernard: Per què?

Sir Humphrey: Pot ser que els acompany d'un moment a l'altre.

(The Tangled Web )

Cap del MI5: Hi va haver un munt de ridícules especulacions de la premsa que donaven a entendre que Halstead era un espia. Completament sense fonament, és clar.

Ministre: Però és que era un espia!

Cap del MI5: Però ells no ho sabien!

(One Of Us)

Cap del MI5: No podem tolerar cap especulació no fonamentada de la premsa.

Ministre: Encara que l'encertin?

(One Of Us)

Bernard: Vostè només necessita saber allò que sigui necessari.

Sir Humphrey: Jo he de saber-ho tot! Com podria jutjar sinó què és el que necessito saber o el que no?

Bernard: Així que vostè necessita saber coses encara que no calgui que les sàpiga. Vostè necessita saber-les, no perquè necessiti saber-les sinó perquè vostè necessita saber si necessita saber-les o no. I si vostè no necessita saber-les, tanmateix necessita saber-les per tal que vostè sàpiga que no necessitava saber-les.

Sir Humphrey: Sí!

Sir Humphrey: Primer Ministre, he de protestar enèrgicament i expressar en els termes més contundents la meva més absoluta oposició a la nova disposició que imposa fortes i intolerables restriccions a les entrades i sortides dels membres destacats del funcionariat, cosa que, amb tota probabilitat, causarà, cas que aquesta deplorable innovació es mantingui, la constricció de les vies de comunicació, durà a l'atròfia organitzativa i a la paràlisi administrativa, i en conseqüència es farà de tot punt impossible l'exercici coherent i coordinat de les funcions del govern de Sa Majestat la Reina del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord.

Primer Ministre: M'està dient que ha perdut la clau del seu despatx i no li volen fer una còpia?

Primer Ministre: Em pot aclarir una cosa? Qui coneix els secrets del Ministeri d'Afers Exteriors, a més del Ministeri d'Afers Exteriors?

Bernard: Oh, fàcil, només el Kremlin.

(A Victory For Democracy)

Primer Ministre: Si us plau Humphrey, hi ha algú dins de l'Esglèsia que no cregui en Déu?

Sir Humphrey: Si, la majoria dels bisbes.

Sir Humphrey: Bernard, les armes nuclears hi són per a que determinada gent es pensi que la Gran Bretanya està ben protegida.

Bernard: Quina gent? Els russos?

Sir Humphrey: No home, no; no pas els russos! Els britànics! Els russos ja ho saben que no.

(The Ministerial Broadcast)

Sir Humphrey (parlant sobre el Primer Ministre Hacker): Ha arribat a Primer Ministre, té un sou, una pensió vitalícia... Què més pot desitjar?

Bernard: Jo diria que voldria governar el país.

Sir Humphrey: L'hem d'aturar, Bernard!

(The Ministerial Broadcast)

Sir Humphrey: Bé, no hi ha dubte que la comissió està d'acord en que la seva nova política constitueix un projecte realment excel·lent, Primer Ministre, pero a la vista d'algun dels dubtes que s'han expressat, m'atreviria a suggerir, després de meditar-ho acuradament, que el que realment volien dir els membres de la comissió, era que mentre que ells consideraven que la proposta mereix una àmplia aprovació en principi, i que molts dels principis eren prou fonamentats en principi, i que la major part de les consideracions més complexes estaven molt acuradament equilibrades a la pràctica -això en principi- se suggeria que el més assenyat i prudent seria sotmetre la proposta a una consideració més detallada, posant l'èmfasi en el manteniment d'una continuïtat essencial entre la nova proposta i els principis ja existents, i sota el principi dels principis argumentals que proposa la proposta i que es proposen per a la seva aprovació, en principi.

(The Ministerial Broadcast)

Ministre: M'està dient que en la propera sessió de control parlamentari vol que li digui al Parlament que si hi ha massa funcionaris és per culpa seva?!

Sir Humphrey: Bé, és que és la veritat, Ministre.

Ministre: Jo no vull la veritat! Jo vull alguna cosa que li pugui dir al Parlament!

(The Writing On The Wall)

Ministre: I on m'assignaran?

Sir Humphrey: Bé, de fet corre un rumor, Ministre.

Ministre: Rumor? Quin rumor?

Sir Humphrey: Un ministeri amb una gran responsabilitat sobre l'harmonia industrial.

Ministre: Harmonia industrial?! Però vostè sap què vol dir això oi?! Vol dir vagues! A partir d'ara totes les vagues de la Gran Bretanya seran culpa meva!

(The Writing On The Wall)

Sir Humphrey: Si s'hagués fet una investigació, que podria ser que sí, o no necessàriament, o en tot cas jo no puc assegurar si s'havia fet o no, hauria anat a càrrec d'una comissió, sobre la qual no en puc comentar res, i ara aquesta comissió s'hauria dissolt, cas que hagués existit, i els membres que la composaven haurien retornat als seus departaments habituals, sempre i quan, per descomptat, tals membres, al seu torn, haguessin existit.

(Big Brother)

Sir Humphrey: Doni-li un càrrec important. Què li agrada? La televisió?

Ministre: No ha trepitjat mai un estudi.

Sir Humphrey: Bé, faci'l director de la BBC.

(The Grand Design)

Sir Humphrey: És característic de totes les comissions que cada membre se'n recordi perfectament de les discussions que s'han fet i les decisions que s'han pres, i que cada record claríssim de cada membre difereixi absolutament de qualsevol altre record de qualsevol altre membre. En conseqüència acceptem la convenció de que les decisions oficials són aquelles, i només aquelles, que han estat consignades oficialment a l'acta pel secretari; cosa de la qual es desprèn, amb inevitable elegància, que qualsevol decisió que s'hagi pres oficialment, haurà estat consignada oficialment a l'acta pel secretari i que qualsevol decisió que no hagi estat consignada a l'acta pel secretari, oficialment no s'ha pres, encara que un o més membres de la comissió cregui recordar-la. En aquest cas particular és prou clar que si s'hagués pres oficialment una decisió, el secretari l'hauria consignada a l'acta i, si no hi és, és que no es va prendre.

(Man Overboard)

Sir Humphrey: Als polítics els agrada esverar-se, necessiten moure's constantment. És el seu succedani de "ser competents".

(The Economy Drive)

Sir Humphrey: Ladysmith House és alt secret.

Ministre: Com pot ser "alt secret" un edifici de set plantes en ple centre de Londres?!

Sir Humphrey: Ah... voler és poder, Ministre.

(The Economy Drive)

Sir Humphrey: El públic no sap què diu quan parla de malbaratament dels impostos! Els experts som nosaltres, per l'amor de Déu!

(The Economy Drive)

Bernard: Aparentment, el fet que vostè necessitava saber-ho no se sabia en el moment en que la necessitat ara coneguda de saber-ho es va saber, per tant els que havien d'aconsellar i informar al Secretari de l'Interior, potser van creure que la informació que ell necessitava per a saber si havia d'informar a la més alta autoritat pel que fa a la informació coneguda, encara no era coneguda i per tant no tenien autorització per a informar l'autoritat perque la necessitat de saber-ho, en aquell moment, o no es coneixia o no era necessària.