Menes de conquestes

L'afamat (de "fama", que no de "fam") rei Jaume I el Conqueridor no es deia així per casualitat. Era el que actualment podriem anomenar un hiperactiu amb components messiànics. Els seus veïns, a la seva època, el qualificaven simplement de "torracollons de ca l'ample". El bon rei Jaume, doncs, no podia estar-se quietet i limitar-se a jugar al Scrabble, bàsicament per tres raons:

• El Scrabble no s'havia inventat.
• El rei no era de lletres.
• Tenia molt mal perdre.

És per aquests motius que el rei Jaume I es va dedicar al que aleshores es considerava el noble art de conquerir. Val a dir però, que els conquerits, fent gala d'una ignorància digna de millor causa i d'una manca d'elegància lamentable, no consideraven pas que les conquestes fossin cap art. Però en fi, d'illetrats la Història n'és plena.

El rei Jaume I es va lliurar a dues grans menes de conquestes: les conquestes públiques i les conquestes privades.

Les conquestes públiques

Es consideren conquestes públiques del rei Jaume I, les que feien de bon comentar a les festes de palau i d'altres reunions socials organitzades pel servei de protocol de la Corona. En són exemples paradigmàtics: la conquesta de Mallorca i la conquesta de València. Pel que fa als conquerits, sabem que no es prenien les grans gestes del rei amb gaire entusiasme, com es pot veure en aquest fragment dels escrits de l'abat Perot de Trujaborda, clergue decoratiu de la cort: "E lo Rey Nostro Senyor entrà en terra conquerida e los vilatans tots li digueren grolleries e males paraules e representaren la Seva Augusta Figura en murs de fusta de tasques de mala mort e jugaren a una faiçó estranya de folgament que ells en deien 'jugar als dards' e que consistia en encertar lo nas de Nostro Sobirà amb unes minses sagetes, enmig de gran mofa e befa".

Cadascuna de les conquestes dutes a terme pel rei Jaume I comptava amb la partida pressupostària corresponent, a càrrec del tresor de la Corona. Percentualment, tal partida pressupostària es distribuïa de la següent manera:

Les conquestes privades

Es consideren conquestes privades del rei Jaume I, aquelles en què les viles quedaven indemnes, però les vilatanes, no. Dins d'aquesta categoria de conquestes privades cal distingir-ne dues subcategories: privades discretes i privades indiscretes.

Conquestes privades discretes

Una conquesta privada del rei es considerava discreta quan hi havia menys de quatre mil persones que la coneixien i cap d'elles era la reina. Un exemple que ens ha arribat, novament gràcies als escrits de l'abat Perot de Trujaborda, és el que es refereix a Xaviera la Bleda, una noia fadrina que treballava a les cuines reials, però que encara treballava més a les estances privades del monarca. També era coneguda com "la Canyes", perquè en les estones en què ella i el rei estaven reunits en privat, des de l'altra banda de la porta se sentien els rugits del rei que deien "Canya Xaviera! Canya!".

Conquestes privades indiscretes

Una conquesta privada del rei es considerava indiscreta quan era coneguda per la reina, independentment de si la coneixia algú més o no. Són exemples rigorosament històrics: Berenguera Ferrandis, Blanca de Antillón, Teresa Gil de Vidaure, Aurembiaix d'Urgell, Berenguera Alfonso, Sibil·la de Saga i Guillema de Cabrera.

Retorn a la portada - Les reaccions