La Taxa Camarae és una llista de preus, com la que els bars tenen obligació d'exposar a la vista del públic, només que una mica peculiar. S'atribueix al Papa Lleó X (Giovanni de Medici), 1513-1521, succesor de Juli II (l'amic Giuliano della Rovere, tot un personatge, també).

La seva autenticitat és molt discutida: és a dir, els més fervents seguidors de l'Esglèsia Catòlica la neguen rotundament, i els que han après a llegir, ni que sigui sil·labejant, diuen que "home, què vols que et digui, no et puc dir que sí segur, pero probable sí que és..."

I ho deu ser de probable, perquè només mirant l'exemplar biografia del Papa Lleó X (no pas a la pàgina web del Vaticà, és clar) el contingut de la Taxa ja quadraria amb l'especial idiosincràsia del personatge. Per exemple:

Va tenir diversos fills (il·legitims, és clar).

Quan el van elegir Papa, la seva frase inaugural va ser "Déu ens ha donat el Papat. Gaudim-lo" (Genial, no?)

Era molt amic dels nens, com els capellans americans actuals.

Va començar a vendre indulgències a l'engròs (d'aquí la llista de preus), tan bon punt el van fer Cardenal.

De tant estimar els nens, i no tan nens, es va fer pols l'esquena, de tal manera que van haver de dur-lo en llitera al cónclave en què, precisament, el van elegir.

Va celebrar la seva coronació en privat, amb el seu amant Alfonso Petrucci de Siena, a qui de passada va fer Cardenal (total...), i a qui anys després faria executar d'una manera diem-ne bastant artesanal.

Tenia una petita reserva privada de cacera d'unes 10 milles quadrades; a qualsevol que fos trobat allà dins, se li feien tallar les mans i els peus, es feia cremar casa seva i els seus fills eren venuts com esclaus (si el Papa, en aquells moments, no en disposava d'ells per a alguna altra cosa, és clar)

A les seves festes, sempre amb una admirable visió de futur, ja feia servir aquells monumentals pastissos sorpresa propis dels més reputats comiats de soltera actuals, dels quals, en un moment donat, després d'obrir-se la part de dalt, pumba! surt la fava! (mai millor dit)

No cal dir que les delicatessen eren la norma inapel·lable de les cuines papals. Les vaixelles no es rentaven (pa què??); es llençaven al Tiber i se substituïen per unes altres. Per cert, les vaixelles eren de plata.

Amb el pressupost dedicat als seus sants entreteniments va aconseguir fer saltar el Tresor Papal.

Col·leccionava informacions inconvenients sobre altres persones i després es dedicava al noble art del xantatge. En cas de necessitat, si no tenia informacions inconvenients sobre algú, creava les condicions per a provocar-les (una impagable aportació de l'Església Catòlica als Serveis Secrets actuals; novament aquella admirable visió de futur)

Va ser autor de diverses obres pornogràfiques renaixentistes (a sobre era literat, fixa't tu).

Administrava uns quants bordells. Venia els Cardenalats. Si eres ateu, també te'l venia, però te'l cobrava més car; lògic. Al seu amant no li va cobrar un duro, un detallàs.

Va ser durant el seu regnat que Luter va decidir que a Roma ja s'havien passat una mica massa. La conseqüència és prou coneguda.

I unes quantes coses més... (font: Nigel Cawthorne, "La vida sexual de los Papas", Editorial Tomo, Mèxic)

Vist el panorama, no és estrany que es consideri si més no probable que tan significat varó fos l'autor de la Taxa Camarae, com tampoc no és gens estrany que els catòlics integristes ho neguin, esquinçant-se els vestits i amb esgarips propis de la nena de "L'exorcista". També és curiós que reputats teòlegs catòlics no integristes avalin la possibilitat de l'autoria papal de tant il·lustratiu document.

I ara, sense més preàmbuls, el document. Serveixin-se vostès mateixos.

Taxa Camarae (any 1517)

1.- L'eclesiàstic que cometi pecat carnal, sigui amb monges, amb cosines, nebodes o afillades seves, o sigui, finalment, amb una altra dona qualsevol, serà absolt mitjançant el pagament de 67 lliures, 12 sous.

2.- Si l'eclesiàstic, a més del pecat de fornicació, demanés ésser absolt del pecat contra natura o bestialitat, ha de pagar 219 lliures, 15 sous. Però si només hagués comès pecat contra natura amb nens o amb bèsties i no amb dona, només pagarà 131 lliures, 15 sous.

3.- El sacerdot que desvirgui una verge, pagarà 2 lliures, 8 sous.

4.- La religiosa que volgués assolir la dignitat d'abadessa després d'haver-se lliurat a un o més homes simultàniament o successivament, ja sigui dins, ja sigui fora del seu convent, pagarà 131 lliures, 15 sous.

5.- Els sacerdots que vulguessin viure en concubinat amb els seus parents, pagaran 76 lliures, 1 sou.

6.- Per a qualsevol pecat de luxúria comès per un laic, l'absolució costarà 27 lliures, 1 sou; per als incestos s'afegiran en consciència 4 lliures.

7.- La dona adúltera que demani absolució per a alliberar-se de tot procés i tenir àmplies dispenses per a continuar les seves relacions il·lícites, pagarà al Papa 87 lliures, 3 sous. En el mateix cas, el marit pagarà igual suma; si haguessin comès incestos amb els seus fills afegiran en consciència 6 lliures.

8.- L'absolució i la seguretat de no ésser perseguits pels crims de rapinya, robatori o incendi, costarà als culpables 131 lliures, 7 sous.

9.- L'absolució del simple assassinat comès en la persona d'un laic es fixa en 15 lliures, 4 sous, 3 diners.

10.- S' l'assassí hagués mort dos o més homes en un mateix dia, pagarà com si n'hagués assassinat un de sol.

11.- El marit que fes maltractaments a la seva dona, pagarà a les caixes de la cancelleria 3 lliures, 4 sous; si la matés, pagarà 17 lliures, 15 sous, i si l'hagués mort per a casar-se amb una altra, pagarà, a més, 32 lliures, 9 sous. Aquells qui haguessin auxiliat al marit a cometre el crim seran absolts mitjançant el pagament de 2 lliures per cap.

12.- Qui ofegués un fill seu, pagarà 17 lliures, 15 sous, i si el matessin el pare o la mare amb consentiment mutu, pagaran 27 lliures, 1 sou per l'absolució.

13.- La dona que destruís el seu propi fill mentre el duu a les entranyes i el pare que hagués contribuït a la perpetració del crim, pagaran 17 lliures, 15 sous cadascun. Qui facilités l'avortament d'una criatura que no fos fill seu, pagarà 1 lliura menys.

14.- Per l'assassinat d'un germà, una germana, una mare o un pare, es pagaran 17 lliures, 5 sous.

15.- Qui matés un bisbe o prelat de jerarquia superior, pagarà 131 lliures, 14 sous, 6 diners.

16.- Si el matador hagués mort molts sacerdots en diverses ocasions, pagarà 137 lliures, 6 sous, pel primer assassinat, i la meitat pels següents.

17.- El bisbe o l'abat que cometès homicidi per emboscada, per accident o per necessitat, pagarà, per a assolir l'absolució, 179 lliures, 14 sous.

18.- Qui vulgués comprar a l'avançada l'absolució de qualsevol homicidi accidental que pugués cometre en el futur, pagarà 168 lliures, 15 sous.

19.- L'heretge que es convertís, pagarà per la seva absolució 269 lliures. El fill d'heretge cremat, o penjat o ajusticiat de qualsevol altra manera, no es podrà rehabilitar si no és mitjançant el pagament de 218 lliures, 16 sous, 9 diners.

20.- L'eclesiàstic que en no poder pagar els seus deutes es vulgués alliberar d'ésser processat pels seus creditors, lliurarà al Pontífex 17 lliures, 8 sous, 6 diners, i el deute li serà perdonat.

21.- La llicència per a posar llocs de venda de diversos gèneres sota la portalada de les esglésies, serà concedida mitjançant el pagament de 45 lliures, 19 sous, 3 diners.

22.- El delicte de contraban i defraudament dels drets del príncep comptarà 87 lliures, 3 diners.

23.- La ciutat que vulgués obtenir per als seus habitants o bé per als seus sacerdots, frares o monges, llicència per a menjar carn i lacticinis en les èpoques en que això és prohibit, pagarà 781 lliures, 10 sous.

24.- El monestir que vulgués variar la seva regla i viure amb menys abstinència que la que li era prescrita, pagarà 146 lliures, 5 sous.

25.- El frare que per a la seva millor conveniència o gust vulgués passar la vida en una ermita amb una dona, lliurarà al tresor pontifici 45 lliures, 19 sous.

26.- L'apòstata rodamón que vulgués viure sense obstacles, pagarà igual quantitat per la seva absolució.

27.- Igual quantitat pagaran els religiosos, tant seculars com regulars, que vulguessin viatjar vestits de laic.

28.- El fill bastard d'un capellà que vulgués ésser preferit per a dur a terme el ministeri del seu pare, pagarà 27 lliures, 1 sou.

29.- El bastard que vulgués rebre ordes sagrats i gaudir beneficis, pagarà 15 lliures, 18 sous, 6 diners.

30.- El fill de pares desconeguts que vulgui entrar en els ordes, pagarà al tresor pontifici 27 lliures, 1 sou.

31.- Els laics estrafets o deformes que vulguin rebre ordes sagrats i posseir beneficis, pagaran a la cancelleria apostòlica 58 lliures, 2 sous.

32.- La mateixa suma pagarà el borni de l'ull dret; el borni de l'ull esquerre, però, pagarà al Papa 10 lliures, 7 sous. Els guenyos pagaran 45 lliures, 3 sous.

33.- Els eunucs que vulguessin entrar en els ordes, pagaran la quantitat de 310 lliures, 15 sous.

34.- Qui per simonia vulgués adquirir algun o molts beneficis, es dirigirà als tresorers del Papa, que li vendran aquest dret per un preu moderat.

35.- Qui per haver trencat un jurament vulgués evitar tota persecució i alliberar-se de tota nota d'infàmia, pagarà al Papa 131 lliures, 15 sous. Lliurarà, a més, 3 lliures per a cadascú dels qui l'hauran garantit.

Com es pot veure, la Taxa Camarae és bastant completeta. Només li falta dir que amb la targeta client es poden acumular punts Agnus-Dei bescanviables per avantatjosos descomptes en compres posteriors, superiors a 10 lliures, 7 sous, 4 diners, en qualsevol delegació de la franquícia . No?