Les piràmides d'Egipte han estat font de fascinació durant segles, però no només de fascinació: també han estat font de controvèrsia. Multitud de misteriosos enigmes s'amaguen darrere, sota i dins d'aquelles impressionants pedres. Qui les va construir? per què? com? quant van costar?... són preguntes que la humanitat s'ha fet durant generacions sense acabar de trobar respostes prou satisfactòries.

Les darreres investigacions han provat d'aportar una mica més de llum en aquest (mai millor dit) enrevessat jeroglífic que són les piràmides. Ho han aconseguit? Repassem de manera sumària els resultats de les últimes i complexes investigacions cièntífiques que s'han dut a terme sobre el tema.

Qui va construir les piràmides?

Per inversemblant que sembli, comencen a haver-hi teories, que guanyen terreny amb força creixent, segons les quals en la construcció de les piràmides d'Egipte hi podrien haver intervingut, de manera decisiva, els egipcis. Aquesta radical afirmació se sosté sobre la base de que en l'època en què van ser construïts aquests imponents monuments, Egipte estava habitat bàsicament per egipcis, malgrat que ells es coneixien a sí mateixos per un altre nom. "Com pot ser això -es pregunten els egiptòlegs més ortodoxos-, si resulta que la construcció d'una piràmide és un 'treball de xinos'?" A aquesta qüestió, els investigadors actuals, que afortunadament no es deixen endur tant pels prejudicis com els seus predecessors, responen que no hi ha ni rastre de piràmides egípcies a la Xina. El debat està servit. Fa poc, en el XXIII congrés de la Pyramidal Society que va tenir lloc a Londres el passat mes d'abril, lord Simon Philliputh, president de la British Pyramidon Foundation, va dir en un acalorat discurs que el fet que a la Xina no s'hi vegin piràmides egípcies no vol dir res, perquè podien haver estat destruïdes per un gran cataclisme del qual no se'n conserven referències, a la qual cosa, Arbustus Cataplin, de la Societé Française des Mommies Desolées, va replicar que a la Xina també hi ha boscos mil·lenaris que curiosament no han desaparegut per culpa de cap cataclisme i que l'únic cataclisme que hi havia a la sala, per cert també bastant indocumentat, era lord Simon.

Com es van construir les piràmides?

Les més recents i trencadores teories sobre el tema apunten, sense cap pudor, que les piràmides van ser construïdes amb planificació prèvia i amb mà d'obra. Pel que fa a les pedres que les conformen, rigorosos anàlisis confirmen el que ja fa temps que se sospitava: que són de pedra. I no només això: segons sembla, aquestes pedres van ser tractades per tal que adoptessin formes que les permetessin encaixar les unes amb les altres. Amb alguna finalitat religiosa potser?. No ho sabem. El que sí sabem, ara ja amb gairebé total seguretat, és que les pedres que conformen les piràmides no eren així en el seu estat natural. A més, segons afirma Will Cuppy, que no era arquitecte, ni arqueòleg, ni egiptòleg, hi ha una inquietant explicació sobre per què les piràmides tenen aquesta forma característica: "Si hom col·loca pedres en capes successives i decreixents, s'obté una piràmide. No es pot evitar" (Will Cuppy, "The decline and fall of practically everybody", New York, ed. Fred Feldkamp, 1950, il·lustracions de William Steig).

Proporcions desconcertants

Apart de dades ja molt conegudes com, per exemple, que la base de la piràmide de Keops medeix de costat (fent una mitjana dels quatre costats) 230 metres, 34 centímetres i 7 mil·límetres exactament, i que aquesta mitjana es repeteix sempre que se sumen els quatre costats i es divideixen per quatre, s'han fet nous descobriments que augmenten encara més, si és que això és possible, el desconcert de la comunitat científica davant de les precises proporcions d'aquestes construccions colossals. A saber: s'ha comprovat que multiplicant l'àrea de la base de la pròpia piràmide de Keops, per la seva alçada, i dividint el resultat per tres, en resulta un número que correspon, ni més ni menys que... al seu volum!. És més, passa exactament el mateix si s'aplica el mateix procediment a qualsevol de les altres piràmides! Coincidència? I no s'acaba aquí la cosa: fent una extrapolació poligonal, s'ha descobert que si les piràmides haguessin estat construïdes amb forma esfèrica, haurien tingut una sorprenent relació amb el nombre pi, encara que la seva estabiltat se n'hauria ressentit. Com sabien això els antics egipcis? És més: ho sabien? Coneixien l'alfabet grec?

Enigmàtica orientació

S'ha pogut establir també, que les piràmides estan orientades cap a alguna banda, sense cap mena de dubte. Totes elles. Casualitat? Cal admetre, però, que hi ha serioses discrepàncies sobre els criteris a utilitzar per a decidir quina és la orientació d'una piràmide; alguns opinen que el punt de referència principal ha de ser la porta, mentre que no pocs detractors d'aquest criteri argumenten que les piràmides no tenen porta sinó, com a molt, i amb sort, algun forat que no se sap ben bé si és d'entrada o de sortida; i encara hi ha un tercer corrent que es pregunta: "de sortida de què?"

Pel que fa als aspectes astronòmics, les darreres investigacions han donat com a desconcertant resultat, que els antics constructors de les piràmides les van fer de tal manera que, des del primer dia fins avui, han estat descrivint exactament la mateixa trajectòria al voltant del Sol que descriuria un camell de pedra plantat a 48 quilòmetres de distància de la Vall dels Reis, cosa que, com a mínim, provoca estupor.

A més, també s'ha comprovat que en el moment precís del solstici d'hivern, la piràmide de Mikerinos abandona sobtadament la tardor. Es podia aconseguir això amb els coneixements de l'època?

La Maledicció de les Piràmides

I ja per a acabar, no es pot deixar de banda un aspecte que té molt de llegenda romàntica, però potser no tant com ens pensem: les diverses i variades versions sobre malediccions relacionades amb les piràmides. Està ja prou comprovat que la mort de lord Carnavon l'any 1923 no va estar relacionada amb el fet que es passegés despreocupadament per la tomba de Tutankhamon, ni tampoc perquè li toqués els nassos a la mòmia, sino que més aviat està relacionada amb el fet de que no s'havia inventat l'Autan, vist i considerat que la causa del decés va ser l'evolució desfavorable d'una picada de mosquit, complicada amb una septicèmia i una pneumònia. El mateix es pot dir de la mort del gos de lord Carnavon (l'animal de companyia). A més, Tutankhamon no estava dipositat en una piràmide.

Però una cosa sí és certa, i en això els registres són demolidors: tots, absolutament tots, els qui d'una manera o altra van estar relacionats amb la construcció de les piràmides, són morts. A hores d'ara no hi ha cap supervivent. Fa pensar... encara que no és bo deixar-se portar per l'alarmisme. Hi ha moltes raons per a creure que la majoria de les morts es van produir per causes naturals (esclafament per una pedra, per exemple), o bé per raons circumstancials perfectament explicables (aturades cardio-respiratòries, sense anar més lluny). Tot i això, no deixa d'inquietar, en algun raconet, el fet de pensar que ningú que hagués estat involucrat en la construcció d'una piràmide, ara fa 5.000 anys, no hagi sobreviscut. La Ciència té encara moltes llacunes.

Bibliografia

Will Cuppy, "The decline and fall of practically everybody", ed. Fred Feldkamp, New York 1950

Sara Mago, "Egipte em deixa freda", ed. Justerini & Brooks, col·lecció "Temas de hoy", Barcelona 2006