Rose Nylund

Nota: Totes les informacions provenen realment de les explicacions fetes per Rose Nylund dins de la sèrie "The Golden Girls".

Assentament norueg a l'estat de Minnesota (USA), fundat per l'home que va tenir la idea d'enllaunar la tonyina en el seu propi oli. Aquest fet se celebra cada any amb una desfilada de ciutadans vestits de llaunes de tonyina i pots de maionesa.

Tota la població és descendent d'una mateixa parella de germans i, per exigència legal, tothom està obligat, quan arriba als 15 anys, a signar un document mitjançant el qual es compromet a no fer res "forassenyat o impulsiu", com per exemple pintar la casa amb colors excèntrics.

Antigament els nous residents eren rebuts pel Consistori amb un ritual tradicional que consistia en reunirse a la gespa del jardí davanter del nouvingut i cantar cançons embolicats en llençols. Aquesta tradició es va deixar de practicar després de provocar un infart al Vell Smith, de Chatannoga, l'únic ferrer, florista i negre de la ciutat. Des d'aquell infortunat incident, el Consistori va substituir els cants amb llençols, pel repartiment de garrapinyades i d'entrades per a assistir al passi de pel·lícules en el cinema local, cinema que van decidir que algun dia construirien.

Altres arrelades tradicions de la ciutat són: la "setmana del Pretzel", que consisteix en arrencar una moto mitjançant passos de ball folclòrics; el "Carnaval del Vegetal amb Arrels Molt Enterrades", en què els ciutadans es balancegen a peu coix davant d'un gran pot de vidre provant d'endevinar quantes patates hi ha a dins; i el dia del Ei, en que els ciutadans es reuneixen per a dir-se "Ei!"

En els casaments de Saint Olaf la família de la núvia omple amb menjar una "Safata de Casament" i els convidats mengen d'aquesta safata. Entre les delicatessen servides hi sol haver Sverhoeven Krispies, un antic aperitiu escandinau que, malgrat la seva repugnant olor, té el gust d'una barreja de pastís de formatge amb maduixes i gelat de xocolata. Segons la tradició, quan la safata es buida, la parella nupcial pot començar la seva nit de noces, bé en una tenda de campanya, bé en el Best Western Hotel. És en aquest moment que el marit s'ofereix ell mateix a l'esposa en la "Safata de Casament".

En èpoques de sequera, la Regidoria d'Aigua i Cafè de Saint Olaf encoratja a la població a abstenir-se del sexe mentres no plogui.

Per a arribar a Saint Olaf es pot agafar el tren que surt de Minneapolis amb destinació a Tyler's Landing, i fer transbordament a Saint Gustav (ciutat bessona de Saint Olaf i coneguda com "la ciutat que no fa mai la migdiada") on cal usar el Servei de Tobogan Exprés fins a la destinació final.

També es pot viatjar en avió a Saint Gustav, llençar-se en paracaigudes a l'alçada de les cascades de Beaver, i fer transbordament a un tren fins arribar al servei de lloguer de burres que fan la línia de Saint Olaf en dos o tres dies. Com a complement extra es pot contractar el "Servei dels Poc Il·luminats", pensat per a tothom qui vulgui amenitzar el viatge en burra amb una família de cosins germans tocant el banjo.

A Saint Olaf és famosa l'estàtua dedicada a Blanche Deveraux, erigida a la Plaça de la Senyora Oleson (la de La Casa de la Pradera), i que commemora el fet que Blanche Deveraux va evitar dur Saint Olaf a la fallida econòmica en decidir no fer efectius una quantitat considerable de bons de la Segona Guerra Mundial comprats a Rose Nylund i que havien estat emesos pel consistori municipal.