Primer Misteri de Dolor:

Inopinadament, l'ordinador es queda penjat. Penjat del tot. Suor freda de l'usuari. Tota la vida pel davant en un instant. I una pila de renecs, començant per “mecagüen tos tus muertos tos pisoteaos”, seguint per “màquina dels collons” i així in crescendo.

Per no fer, ni s'apaga. Per tant, l'usuari l'apaga “a la brava”, és a dir, prement durant un temps considerable el botó d'engegar-lo (paradoxa). Intents posteriors de revifar la bèstia immunda donen com a resultat que “Windows ha perdido un montón de archivos y ni lo sueñes que los vas a recuperar. A lo mejón es un problema del hardware (se lee “járgüer”, analfabeto) y quiere decir que esta vez has pringao como un pajarito– Aceptar lo inevitable, capullo”.

Segon Misteri de Dolor:

L'usuari, en companyia d'una amiga seva, que el coneix millor que ningú i sap com pateix el pobre, se'n va a la cerca i captura d'un ordinador nou. L'usuari demana al proveïdor que, en cas de catàstrofe sobtada com la que acaba de passar, el servei tècnic estigui a la mateixa ciutat on el propi usuari està censat, viu, treballa i paga els seus impostos. No es tracta d'un llogarret perdut enmig d'una muntanya, poblat majoritàriament per vaques amb metabolisme hipoactiu. Es tracta d'una ciutat d'un milió set-cents mil habitants, més o menys, i que ha estat seu olímpica i de dues exposicions internacionals.

Doncs no. Resulta que els serveis tècnics de totes les marques d'ordinadors estan emplaçats al final de línia del transiberià i el diligent proveïdor es mira a l'usuari amb cara de “sembla mentida el que arriben a demanar aquests pagesos”. Fent un esforç d'imaginació, el bon proveïdor diu a l'usuari que, pensant-ho millor, els senyors Toshiba, que són japonesos, sí que tenen servei tècnic a la ciutat de l'usuari. No hi ha cap bíblia a la vista. L'usuari pensa que és igual, que encara que hi hagués una bíblia, el sol·lícit proveïdor no tindria cap inconvenient en jurar en fals, perquè cara de catòlic practicant, precisament, no fa. L'usuari es compra el Toshiba-san.

Tercer Misteri de Dolor:

Dies després, quan l'usuari ja ha paït més o menys el primer shock, s'arma de valor i engega el Toshiba-san. “Vamos a pasar un rato configurando su ordenador”. “Vamos”? Quienes? Si estic sol. Sol!! L'usuari segueix les “instrucciones en pantalla”, envoltat d'espelmes, ex-vots i tires de cabeces d'all, per si de cas. “¿Desea registrar el producto en línea ahora?”. Com vols que registri el producto en línea ahora, si encara no m'has donat ocasió de conectar a internet, imbècil! “Registrar más tarde”.

Quart Misteri de Dolor:

“Bienvenido al servicio de asistencia técnica de ADSL. En estos momentos toooodos nuestros operadores están ocupados y no podemos atenderle. Inténtelo más tarde” tut-tut-tut...

............

“Bienvenido al servicio de asistencia técnica de ADSL. En estos momentos toooodos nuestros operadores están ocupados y no podemos atenderle. Inténtelo más tarde” tut-tut-tut...

............

-Le atiende Cesárea Fecunda ¿en que puedo ayudarle?

-Que mire señorita, que necesito que me ayude a configurar la conexión a internet, ¿sabe?

-¿Tiene el Agente ADSL uno-punto-cinco?

-¿Mande?

-¿Tiene el Agente ADSL uno-punto-cinco?

-No

-Uy, pues necesita el Agente ADSL uno-punto-cinco.

-Oiga señorita, la vez anterior que me pasó esto mismo me dijeron que no hacía falta ningún Agente ADSL uno-punto-cinco.

-Uy, pues necesita el Agente ADSL uno-punto-cinco. Se lo puede bajar de la página de telefónicaonlainpuntocom – descargas.

-¿Con qué? ¿con una escalera? Porque le recuerdo que precisamente no tengo internet y llamo justamente por eso.

-Uy, pues necesita el Agente ADSL uno-punto-cinco.

-Vale, señorita, voy a buscar la escalera y ya la volveré a llamar.

Cinquè Misteri de Dolor (hores després):

-Le atiende Concepción del Espíritu Santo ¿en qué puedo ayudarle?

-Que mire señorita, que necesito que me ayude a configurar la conexión a internet, ¿sabe? Y que ya tengo el Agente ADSL uno-punto-cinco.

-¿Y para qué lo quiere?

-¿El qué?

-El Agente ADSL uno-punto-cinco.

-Yo, para nada. Eso usted.

-Ah no, yo tampoco, no lo necesitamos.

-¿A quien, al Agente o a mí?

-No se arriesgue.

-Vale ¿Y ahora qué?

-Vaya a inicio - panel de control - conexiones de red - conexión de área local - botón derecho - propiedades.

-Disculpe ¿habla usted mi idioma?

-Le he dicho que no se arriesgue.

-Vale... ya está ¿y ahora?

-Vaya a la ficha general – TCP/IP – propiedades. Hay unos números, verdad?

-Y palabras y botones y dibujitos.

-Raya usted la temeridad, señor.

-Vale, vale, que sí, que hay unos números.

-Vamos a cambiarlos. Ponga, por ejemplo...

-¡¿”Por ejemplo”?! ¡¿Cómo “por ejemplo”?!

-POR EJEMPLO (aquí la senyurita deixa anar una pila de números amb un to de veu no gaire convençut). Cierre todo, seleccione conexión de área local – botón derecho – activar.

-No.

-¿No qué?

-Que como diría usted, “por 'activar' no me sale”. La palabra activar no figura en ningún lado.

-Bueno, pues le hago un parte de avería.

-He aquí la esclava del Señor, hágase en mí según su palabra.

-Se la está buscando.

-Perdón.

Sisè Misteri de Dolor (dos dies després):

-Hola, vinc de Telefònica per allò de l'avaria.

-Passi, passi. És per aquí. S'està allà en aquella habitació, pobret. Es diu Toshiba-san. És japonès. És nou. No connecta.

El bon tècnic engega el Toshiba-san. Se li dispara el Agente ADSL uno-punto-cinco. L'ignora i el tanca.

-Perdoni... però no necessita el Agente ADSL uno-punto-cinco?

-Amb el seu modem-router és innecessari.

-És que una senyurita em va dir...

-Ja.

-Vale.

El bon tècnic tecleja el Toshiba-san i arriba a aquella pantalleta dels numerets.

-Els vaig posar jo -diu l'usuari- M'ho va dir una altra senyurita.

-Ja

-I?

-No valen. No són aquests.

-Ja -l'usuari calla respectuosament.

El bon tècnic canvia TOTS els numerets i, voilà!, la connexió funciona. L'usuari promet al tècnic que li resarà cada dia a la catedral. El tècnic respon: “Ja”.

Setè Misteri de Dolor:

L'usuari envia el Agente ADSL uno-punto-cinco a pastar fang. “¿Está seguro que desea eliminar...?” Que sí!!!. L'usuari instal·la el Panda Antivirus. Quan el “oso de los cojones” s'està instal·lant, comença a “actualitzar-se” automàticament el Windows Equispé, el Adobe Acrobat, el propi Panda Antivirus i la perruquera de la cantonada. Suor freda de l'usuari. Tota la vida pel davant (es veu que també s'actualitza).

Quan s'acaba el col·lapse de les actualitzacions, l'usuari instal·la el Microtxof Òfis. “Se ha instalado con éxito”. Buf!. “Pero no lo podrá usar porque cada vez que salga el clipo de la puñeta se lo apagarà y perderá la paciencia; los datos no, porque no podrá introducir ninguno”. L'usuari, comprova astorat que això és cert. Desinstal·la el Microtxof Òfis. El torna a instal·lar. “¿Por qué insiste?. Es inútil”. El torna a desinstal·lar, preguntant-se qui és l'inútil.

Vuitè Misteri de Dolor:

L'usuari ha aconseguit instal·lar un Òfis alternatiu que no presenta problemes i que fins i tot funciona millor que el Microtxof dels pebrots. L'usuari es converteix al budisme. Però continuarà resant cada dia al tècnic de l'ADSL.

Novè Misteri de Dolor:

L'usuari es passa tres dies instal·lant dades i programes, envoltat de talismans, conjurs, bíblies, la torà..., suant fred i sabent que, en definitiva, no som res, i que tard o d'hora tot això tornarà a passar. Enmig d'una instal·lació, el “oso de los cojones” salta de sobte i diu que “no estás protegido contra amenazas desconocidas”, l'instal·lador del programa diu que “cierre todos los programas”, Windows Messenger diu que “Pepito se ha conectado” (i qui collons és Pepito?!), el “Asistente de Escritorio” diu que “no hay iconos sin utilizar en el escritorio” y “que si los quiero eliminar”, el Toshiba-san diu que “Hewlett Packard informa que podría haber actualizaciones para su impresora”... L'usuari es queda clavat a la cadira, amb la mirada perduda, balancejant-se endavant endarrere, endavant endarrere, endavant endarrere...

Desè Misteri de Dolor:

El cap de psiquiatria de la Vall d'Hebron diu als estupefactes amics de l'usuari que com és que l'han deixat deteriorar tant, que ara les possibilitats de recuperació han disminuït de manera alarmant. En una llitera, l'usuari, saturat de Trankimazin, somnia amb immensos camps verds plens de bucòliques ovelletes...