Els que es manifesten cridant "de família només n'hi ha una".
Els bisbes i líders polítics que inflamen els ànims d'una nova croada.
Els que escriuen cartes dient-nos als catòlics qui hem de votar.
Els que defensen que no s'ha de dialogar amb ETA, però que amaguen que ells també han negociat i, malgrat les seves oracions, han fracassat.
Els que promouen misses d'esquena, en llatí, tot oblidant que l'últim Concili ens va animar a agafar el pa amb les mans per acostar-nos a Crist.
Els que dicten pecats i assenyalen, sense misericòrdia, el pecador.
Els que, negant-se a perdonar, mantenen el poder de l'absolució.
Les emissores que prediquen l'odi i els predicadors de l'Espanya única. Fan por.
Els que s'oposen a la felicitat de gais i lesbianes.
Els que volen tancar amb clau l'armari.
Els que obstaculitzen la llei de l'avortament.
Els tribunals que deixen sense protecció metges i infermeres.
Els que callen.
Els calumniadors que ens tornen a la foscor.
Els que menyspreen el progrés científic al prohibir la recerca amb cèl.lules mare.
Els que, després de defensar durant segles que la terra era plana --i matar per això--, segueixen sense aprendre'n.
Els que ens impedeixen morir dignament.
Els periodistes que van injuriar Luis Montes i els seus companys.
Els que van negar la sedació pal·liativa al meu pare, i el van condemnar al dolor i als crits.
Els dirigents que, com Manuel Lamela, ni rectifiquen ni demanen perdó.
Els superbs.
Els que, lluny del remordiment, se'n van a esquiar.
Els que han tornat a ungir-se de la gràcia divina per, tot menyspreant la democràcia, imposar-nos la seva santa voluntat.
Tots aquests. Fan por.