Fa pocs dies vaig decidir comprar un disc que no es troba en aquest país i que per tant s'havia de demanar que l'importessin. Em vaig haver d'asseure davant de l'ordinador (màquina 1) i connectar, via internet, amb un altre ordinador (màquina 2) que em gestionés la compra.

La màquina 2 em va dir que m'havia de “registrar” per a seguir endavant i em va derivar a un altre ordinador (màquina 3) per a que fes el tràmit. Un cop fet el tràmit, la màquina 3 em va retornar a la màquina 2 i quan va arribar el moment la màquina 2 em va demanar de fer el pagament. Això va comportar una derivació a la màquina 4 -que va comprovar que la meva targeta de crèdit era fiable-, la màquina 5 -que va gestionar el càrrec a la targeta-, i la màquina 6 -que va avisar al banc de que hi hauria un càrrec a la meva targeta.

Quan les màquines 4, 5 i 6 van acabar la seva feina, la màquina 1 (el meu ordinador) va ser reconnectada a la màquina 2 (la que gestionava la compra), i la màquina 2 em va preguntar com volia recollir el disc quan el tinguesin. Com que vaig optar per a recollir-lo en una botiga determinada -més que res per a viure en directe l'experiència de que un humà (ésser viu basat en el carboni) intervingués en el procés pel fet de lliurar-me el disc en mà- la màquina 2 va connectar amb la màquina 7 (la que havia de buscar el disc en alguna banda del món) i la màquina 8 (la que avisa a la botiga receptora de que un dia d'aquests li apareixerà un disc que és meu perquè l'he pagat).

Acabada la feina amb les màquines 7 i 8, la màquina 2 em va dir que estava encantada d'haver-me conegut i va connectar amb la màquina 9 (l'ordinador central de Google) a través de la qual em va enviar un correu electrònic confirmant que, efectivament, semblava que jo havia comprat un disc.

Quan vaig connectar la màquina 1 (el meu ordinador) amb la màquina 9 (l'ordinador central de Google), vaig descobrir que en algún moment donat de tot aquest viatge la màquina 3 (ja saben, la que em va “registrar”) també va connectar amb la màquina 9 per a anunciar-me, via correu electrònic, la seva desbordant felicitat pel fet que jo “ja era un membre registrat!”. Vaig lamentar profundament no poder dir-li a la màquina 3 que el fet de “ja ser un membre registrat!” no només no em deixava indiferent sinó que més aviat el trobava ofensiu, perquè jo sóc, com a mínim, un conjunt de membres, i no un membre únic; per cert, que em vaig quedar amb les ganes de saber quin dels meus membres havia quedat registrat: un braç? una cama? allò que penja?... Però no vaig poder fer-hi res perquè en el correu electrònic es deixava clar que el missatge s'havia generat mecànicament i no admetia respostes innecessàries, és a dir que darrere de la màquina 3 no hi havia cap ésser viu basat en el carboni que fos capaç de llegir.

Ah! me n'oblidava d'esmentar la imprescindible col·laboració de la màquina 10, la que em gestiona la connexió ADSL a internet, sense la qual res d'això hauria estat possible.

Tot això per a comprar un disc (de fet un pack de 4 CD's) que val 31,95 euros + “1 euro de despeses d'enviament”. Han calgut un mínim de 10 màquines enormes identificades i un nombre indetermitat d'altres màquines auxiliars de les primeres. De veritat som conscients de quina mena de vida estem vivint?