Una nit fosca i plujosa es va sentir un crit dintre d’una casa vella; era el naixement d’una nena d’uns ulls negres i profunds que semblava que ho sabien tot, i una cabellera pel-roja; de nom es deia Lira.

Era una nena solitària, amable i generosa i tenia un do, que era parlar amb els animals. Però li faltava una cosa per ella molt important: no tenia amics, cap ni un.

Per això, la Lira es passava part del dia llegint i els personatges de les novel.les eren com els seus amics. I era tan gran la seva afició a la lectura, que un dia va cridar un dels seus personatges preferits:

-Suren! -va cridar-. Al cap d’un moment, com per art d’encantament, va aparèixer un vell amb una cabellera grisa fins les espatlles, mirada serena i severa, i amb una veu harmoniosa va dir:

- Hola, petita Lira, per què m’has cridat?

La Lira es va quedar sense paraules però al cap d’una estona va dir amb veu entrebancada:

- Hola Suren, t’he cridat perquè vull ser bruixa-. I el Suren va contestar:

- I per què vols ser bruixa?

- Perquè totes les bruixes i bruixots són importants. I tenen molt poder i són immortals. El Suren, amb un sospir va respondre:

- Ja, ja ens agradaria, ja -va dir, perdut en la seva imaginació- Però si estàs tan convençuda, millor que et digui com es fa un aprenent de primer grau de fetilleries: has de passar tres proves dures i perilloses; després seràs bruixa.

- I on són aquestes proves? – va preguntar la Lira impacient. I el Suren va dir:

- A dins el llibre que no t’has acabat de llegir.

Va agafar la Lira amb una mà, i amb l’altra va fer un sobtil gest i va dir unes paraules inventades: “Corustre”.

Per art d’encantament van aparèixer al bell mig d’un bosc a l’entrada d’una cova.

El Suren va dir:

- Adéu, petitona, a dintre la cova hi trobaràs les proves.-

Va desaparèixer tant sobtadament com havia aparegut.

La Lira es va quedar sola i amb molta por va entrar a la cova. Era una sala ampla i fosca on hi havia quatre portes; a la primera estava escrit: “Serps”, a la segona “Taurons”, a la tercera “Pumes” i a la quarta “Lleons morts de gana”.

Va rumiar molt i va arribar a la conclusió que la porta correcta era: “Lleons morts de gana”. Així que, amb una mica de por va entrar a l’habitació i va veure que, com havia sospitat, efectivamente hi havia ¡els quatre cadàvers d’uns lleons!

Va travessar l’habitació, va obrir la porta i va veure un mort damunt d’una barca vella. De sobte va sentir una veu misteriosa que deia:

- Aquesta és la segona prova: has de passar cap a l’altra banda del riu un enciam, una ovella i un llop, d’un en un i sense que ningú es mengi ningú.

Va meditar i donar-hi voltes, i al final va dir-li al mort que ja sabia la resposta:

- En el primer viatge portaré l’ovella per deixar-la a l’altra banda del riu. En el segon viatge portaré el llop , el deixaré a l’altra banda i tornaré amb l’ovella . Al tercer viatge transportaré l’enciam i el deixaré al costat del llop. Finalment, tornaré a buscar l’ovella.

El mort amb una veu misteriosa va dir:

-Molt bé petitona, has superat la segona prova.

La Lira amb un sospir d’alleujament va travessar la porta, però l’alleujament no va durar gaire perquè hi havia un drac daurat enorme i amb uns ulls color maragda que l’estaven observant. Vèncer el drac era la tercera prova.

Aquella bèstia estava lluitant amb una nena. La Lira no sabia què fer: ajudar aquella nena o lluitar amb el drac i arribar a ser bruixa. ¡Quina prova més difícil!

Però sempre havia desitjat tenir una amiga. "I si el drac ens deixava passar a les dues?”

Sense pensar-s’ho dues vegades, la Lira li va dir al drac:

-Deixa aquesta nena!

-Petita mocosa, la vida d’aquesta nena em pertany, si no te l’emportes morireu tu i ella.

La Lira li va dir amb un to agressiu:

-Deixa’ns passar la porta del món dels bruixots!

-Jo soc el guardià, i no deixo que entri cap intrús.

La Lira va meditar i va arribar a la conclusió de que era més important tenir amics que ser una bruixa, així que va renunciar a lluitar amb el drac.

La Lira i la seva nova amiga es van mirar i agafades de la mà van emprendre el viatge de tornada. I aquest va ser el principi d’una gran amistat.

Júlia Pérez Gonell va néixer a Barcelona el 3 de juliol de 1998. El seu relat "L'aprenent de bruixa" ha estat Premi de Prosa Sant Jordi 2009. És també autora del poema "La Mort" i d'altres obres no publicades. Júlia Pérez Gonell compta igualment amb diverses obres gràfiques a més de ser una gran lectora i una persona plena de curiositat, cosa que la porta a investigar infinitat de qüestions.